Origen en època Islàmica, segles X-XI, obra actual dels segles XVII -XVIII, i reparacions fins al segle XX

Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), l’origen d’aquest element d’arquitectura hidràulica és d’època islàmica, anterior al segle XIII, ja que és indispensable per al funcionament de la séquia de Rascanya i raonablement podria atribuir-se als segles X-XI. Ocupa el quart i darrer lloc en ordre descendent del riu Túria per la seua marge esquerra i està situat entre el de Favara i el de Rovella.. L’assut sempre ha estat propietat, usat i reparat per la comunitat de propietaris regants de dita séquia. Els arxius conserven alguna informació sobre obres a partir de finals del segle XVI i principis del XVII, quan es va fer de pedra i calia major inversió per a la seua reparació. De fet, fins al segle XX han estat diverses les riuades que han provocat considerables desperfectes i per això les abundants reparacions que presenta. Per exemple, un informe del 1784 explica que està tot derruït i que no entra aigua a la séquia si no fos per una estacada de fusta que han fet al seu lloc (Arxiu Històric Municipal de València, Aigües, Séquies, caixa 92, exp. 17). Un altre expedient de l’any 1866 explica que la Junta de Rascanya havia aprovat instal·lar una maquinària a l’almenara annexa a la gola per alçar-la amb més facilitat (Arxiu Dip.Provincial València, E.3.1, caixa 271, exp. 5957. A finals del segle XIX aquest mateix assut va ser modificat per la seua banda meridional per convertir-lo també en assut de de la séquia de Rovella, per la qual cosa s’hi va instal·lar una nova gola a dita banda i un caixer a partir d’ella per a la séquia. Aquest assut també va patir fortament l’impacte de la riuada del Túria del 1957 i va ser abandonat un anys després arran de la construcció del Pla Sud del riu Túria i el seu desviament, que implicà la instal·lació d’un nou assut col·lectiu per a diverses séquies a l’altura de la localitat de Quart de Poblet, conegut com assut del Repartiment i, popularment, com “La Cassola”.

L’assut de Rascanya està format per un mur compacte i recte, construït amb grans carreus i argamassa en el llit del riu Túria, perpendicular al seu traçat però amb una lleugera inclinació obliqua per facilitar la deriva de l’aigua vers la gola de la séquia situada a la part nord de dita obra. La fàbrica de la presa de l’assut consta de carreus als extrems i blocs de pedra menors al tram central, formant un mur recte d’uns 90 metres de llarg i 10 metres d’ample. Dites lloses i pedres tenen l’habitual disposició en graons que fan la impressió d’una escala. Al seu extrem septentrional s’hi troba l’almenara amb la seua comporta, d’una amplada aproximada de 2,30 metres i al seu costat la gola d’entrada a la séquia amb dues arcades i un tallamar que es podien tancar amb les respectives comportes. Cal assenyalar que tant l’almenara com la gola foren destruïdes amb una excavadora en la dècada del 1990 però encara poden identificar-se bé els seus fonaments

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, EPH_10.01, p. 164.
• Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. (EPH_SNU_04.01), pp. 73-76.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_10.02, pp. 439-440.
•  Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Assut de Rascanya”

GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 128 -130.
SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 267-269. http://www.tdx.cat/bitstream/10803/283402/1/sselma.pdf
MARTÍNEZ SANMARTÍN, Luis Pablo (2005): “Els molins com a clau d’articulació de l’Horta medieval de València: la sentència de 1240 entre els moliners d’Alaxar i la comunitat de Rascanya”, Revista Afers, vol. 51, pp. 369-396.
MANGUE ALFÉREZ, Ignasi (2000): “Séquies i molins a l'horta de València: La séquia de Rascanya, hidraulisme al marge esquerre del Túria”, dins Glick, Th., Guinot, E., Martínez, L.P. (edits.), Els molins hidràulics valencians: tecnologia, història i context social, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 405-449.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València. 
HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.

Fotos E. Guinot, Google Earth