S’arriba per un camí rural que passa al costat del molí de la Tandera en Paterna, en direcció al riu vorejant els camps de cultiu. Encara que l’accés més fàcil és baixant directament al riu des del nucli urbà de Manises, pel carrer Joan XXIII i baixant al riu pel camí-carrer Cuevas Altas.
L’assut en si està desgastat per l’aigua però és manté bastant bé. L’almenara, goles i casa de comportes estan en bon estat i són posteriors almenara i comportes a la riuada del 1957.
Construïdes inicialment en els segles IX-X, foren fetes en pedra a partir del segle XVII i reconstruïdes diverses vegades fins al segle XX.
Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), d’època islàmica anterior al segle XIII, almenys quant a localització, ja que és indispensable per al funcionament de la séquia de Tormos raonablement podria atribuir-se als segles X-XI. La gran transformació és de finals del segle XVI i principis del XVII quan, com en els altres assuts de l’Horta, es varen fer per primera vegada de sellars i lloses de pedra. L’assut sempre ha estat propietat, usat i reparat per la comunitat de propietaris regants de dita séquia, i els arxius conserven alguna informació sobre obres a partir de dit segle XVII. De fet, fins al segle XX han estat diverses les riuades que han provocat periòdicament desperfectes i se n’han fet les consegüents reparacions. Per exemple, la que va tindre lloc l’any 1870: “la casa de compuertas de la acequia de Tormos ha sido derruïda, la acequia cegada con algún rompimiento...” (Arxiu Dip.Provincial .València, E.3.1., caixa 320, exp. 7356), o les que van haver de portar-se a terme després de la riuada del 1957: la casa de comportes va quedar pràcticament destruïda, a excepció dels arcs, així com les voltes de rajola que cobrien la séquia al seu inici, motiu pel qual foren reconstruïdes enl març del 1958.
Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), l’assut de Tormos és una típica construcció a base de grans carreus i lloses rectangulars de pedra de gran tamany, travades amb argamassa, que conformen una pressa perpendicular al riu Túria. Té la típica forma d’escala de grans graons, amb un alineament lleugerament oblicu al corrent de l’aigua per facilitar el seu embocament a les goles i entrada de la séquia. El conjunt de les grades visibles supera els 3 m d’ample i els 75 m de llargària, mentre que la part que rep l’arribada del riu és més vertical. L’aigua és derivada per marge esquerre del riu a la sèquia de Tormos i discorre encaixada entre un mur construït sobre restes rocoses i els sediments compactats del vessant, fins arribar a les dues goles que donen accés al caixer de la sèquia i a l’almenara, que retorna els sobrants d’aigua que no corresponen a la séquia. Les goles, separades per un tallamar de pedra, disposen de comportes de fusta i s’accionen per torns que regulen l’aigua. L’almenara, per la seua banda, té uns murs laterals formats a partir de grans carreus i maçoneria de calç, amb la intenció original de fer una construcció sòlida.
Tribunal de les Aigües
Declarat Bé de Rellevància local com a conseqüència del Decret 73/2006, de 26 de maig, pel que es declara Bé d’Interès Cultural Inmaterial el Tribunal de les Aigües de la Vega de València.
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, EPH_11.02, p. 176.
- Pla General Ordenació Urbana de Paterna: Catàleg de Patrimoni (Modificació de l’any 2011). Autors de l’informe: Vicent Garcia Martínez i Adrià Bessó, pp. 25-29.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_11.03, pp. 475-476.
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Assut de Tormos”.
- Hermosilla, J. (dir.): El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007, fitxa n. 62, p. 411.
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Assut de Tormos”. Autors: Lloria, R., Selma, S., Guinot, E.
- GUINOT, E.; SELMA, S. (2005): Les séquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, Col·leció Camins d’Aigua n. 6, València, Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana, pp. 141-143.
- SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 417.
- GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
- HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.
Fotos: E.Guinot
