L’assut va ser construït en l’origen de la creació de la séquia de Montcada, per tant en temps de la València musulmana, abans del segle XIII. No en tenim cap referència concreta però pot plantejar-se una cronologia dels segles IX-X. Fou a partir del segle XVI quan va fer-se ja definitivament de pedra, sellars i argamassa, i després ha estat reparat moltes vegades fins l’actualitat.

Segons Guinot et al. (1999) i Esquilache (2018), l'emplaçament de l'assut en el punt del riu es remunta al moment del disseny de la séquia Mare de Montcada, al període islàmic anterior al segle XIII. amb el pas del temps, ha patit reparacions periòdiques a causa de les destrosses ocasionades per les riuades i pel transport fluvial de troncs a la ciutat de València. Per exemple, l’any 1625 es va fer una reparació important que va ser pagada amb una derrama extraordinària entre els propietaris de les terres. Vint anys després, el 1648, un nou intent de reparació va donar lloc a un conflicte amb les séquies de la Vega de València, el qual al seu torn va provocar que la següent reparació, el 1674, fora supervisada per les sèquies de Montcada i de la Vega juntes. Aquesta última reparació va constar en la substitució de l'enllosat , mitjançant morter i pedra de Riba-roja, en blocs de vuit palms de llarg, per dos d’alt i tres i mig de grossor, i disposats en cinc fileres, dos de les quals estaven submergides. De l'any 1867, arran de la visita de l'anglès Marckham amb la intenció d’investigar els sistemes de reg tradicionals i considerar la seua possible aplicació a la Índia colonial, tenim una interessant descripció: “El azud era una masa de cal y piedras sin obrar; el agua del río cae por encima de cinco escalones, cuya parte superior forma la represa y, en uno de los extremos, existía una compuerta para desescombrar”. La darrera reparació important va ser la de la caseta i les comportes l’any 1957-58, arran de la gran riuada d’eixa tardor.

Segons Guinot et al. (1999) aquest tipus de construccions hidràuliques consta d'una presa en forma de grades, una almenara de regulació i la boca de la séquia, les goles, amb les seues comportes d'entrada instal·lades dins d'una caseta. . L'assut pròpiament dit per a retenir l'aigua del riu està construït amb grans cadirats de pedra travats amb argamassa, muntats en cinc esglaons, que recobreixen una mota de grans dimensions formades per cudols, terra i argamassa. Té una longitud aproximada de 40 metres per 6 metres d'ample, derivant l'aigua cap a la banda esquerra. Allí es troba l'Almenara Real, element clau per a entendre el sistema de regadiu de l'Horta de València al llarg de la seua història, ja que va servir com a referència per a calcular a partir dels seus 4 taulons els tandeigs de reg de la resta de séquies Mare del tribunal de les aigües, durant els anys de sequera. Al costat de l'almenara trobem la gola de la séquia, que es troba construïda amb dos arcs separats per un tallamar, per on entra l’aigua del riu al canal, i que pot ser tancada mitjançant les comportes que tenen dits dots arcs. Aquests darrers elements actualment es troben dins de la caseta de les goles.

Continua sent un assut en funcionament per a captar l'aigua de reg del sistema hidràulic de la Real Séquia de Montcada, sent propietat d'aquesta comunitat de regants.

• Web corporativa de la casa comuna de la Reial Séquia de Montcada.
• Pla General Ordenació Urbana de Paterna: Catàleg de Patrimoni (Modificació de l’any 2011). Autors de l’informe: Vicent Garcia Martínez i Adrià Bessó.
• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valencia, 2008, Fitxa EPH_11.04, pp. 179-180.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_11.01, pàgs. 471-472.
• Identificación y descripción de los sistemas de regadío de l’Horta. Confederación hidrográfica del Júcar. Pp. 240.

REIAL SÉQUIA DE MONTCADA (1972). Ordenanzas de la Real Acequia de Moncada y comentarios históricos.Valencia pag. 247.

GUINOT, E.; et al. (1999). La Real Acequia de Moncada. Col·lecció Camins d’Aigua. València: Generalitat Valenciana, Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació. pp. 186 pp. ISBN 84-482-2341-1.

ESQUILACHE MARTÍ, F (2018). Els constructors de l’horta de valència. Origen, evolució i estructura social d’una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII. València: Publicacions Universitat de Valencia. Universitat de València pp 140-151 ISBN: 978-84-9134-372-1.

Fotos: Càtedra L'Horta de València