
Principis del segle XX
Segons el Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València de l’any 2018, el conjunt de barraca i casa Blanco data de principis del segle XX, peró J. A. Garcia Esparza, en el seu catàleg d’alqueries de l’horta de València els dóna una antiguitat de 150-200 anys. En realitat, i com en el cas de moltes altres construccions populars de l’Horta de València, no és gens fàcil donar-ne una cronologia i una història pròpia individual. Per la seua estructura constructiva senzilla, allò usual és que puguen remontar-se a la segona meitat del segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants en algun moment per haver estat necessària la seua reconstrucció. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles anteriors de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó podria donar-se el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones.
Segons el Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural de la Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (2013), el conjunt inclou una casa d’una cruixia i coberta a dues aigües amb teula corva, més la barraca amb una porxada annexa en perpendicular a l’estructura. La casa és possiblement substitució d’una antiga barraca, o bé una ampliació de la barraca original, ja en época molt moderna, i casa i barraca es comuniquen amb un passadís, que s’elimina a l’estar adosats directament ambdós edificis i faltar la servitud d’escala. La barraca té set metres d’amplitud i 11 de longitud, és a dir que es troben dintre dels paràmetres dels cànons dimensionals. Manté els buits en la façana i la línia d’imposta, però ha substituït la coberta vegetal per una de fibrociment. L’estat de conservació és regular, tant de la barraca com de la casa i la porxada, tot i que es troba en un estadi recuperable.
- Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013) - EPA_SNU_10.14.
- Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València. Catàleg de béns i espais protegits de l’Horta de València (2018) - EPA_19.04.
- Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni.
GARCIA ESPARZA, J. A. (2012), Barracas del litoral Mediterráneo: catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 160-161.
DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996)
GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
Fotos: E. Guinot