Camí de Farinós nº 40. Es pot arribar des de la Ronda Nord de València i entrar per dit camí de Farinós fins pràcticament l’autovia A-21, fins les barraques de Panach. La barraca queda en mig dels camps, a uns 200 metres al sud, també a tocar de l’ampliació de l’autovia V-21, entre els camps.
La barraca està en evident perill de desaparició. Des de fa uns anys ha perdut bona part de la seua coberta, la qual cosa ha afectat la part de darrere. L’interior sembla assolat també. A més, l’ampliació de la V-21 queda just a la seua porta.
Segles XIX-XX.
Segons J. A. Garcia Esparza (2012), aquesta barraca tindria 100 anys d’antiguitat, construïda a principis del segle XX però, com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus populars de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades a partir de la segona meitat del segle XIX o a principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants en algun moment per haver estat necessària la seua reconstrucció per envelliment dels materials. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones.
Segons M. Del Rey i A. Gallud (Pla d’Acció Territorial de l’Horta, 2018), la barraca és del tipus “passadís”, amb el corredor intern en un lateral i la clàssica composició de la façana. Segons J. A. Garcia Esparza (2012), els seus murs estan fets d’argamassa i rajola, amb revestiments de enfoscat i pintura. La fusteria té elements tant de fusta com metàl·lics i els vans visibles són una porta d’accés a la façana principal i dues finestres molt menudes dalt d’ella, en columna. La coberta està sostinguda per vigues de fusta i la cobertura és de plaques d’amiant-ciment, la qual ha caigut a terra en la seua meitat posterior. La planta és d’uns 43,5 metres quadrats, amb 4,95 m de façana, 8,80 m de longitud i 5,75 m d’altura. La barraca no tenia electricitat i se subministrava amb un pou d’aigua. Té adossada una porxada lateral de reduïdes dimensions.
(PAT-HORTA).
Actualment ha quedat vora els límits de l’ampliació de la V-21, a més d’estat situada en Sòl Urbanitzable de la ciutat de València i quedar dins la proposta d’una nova ronda exterior de la ciutat de València en el PGOU de València.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPA_06.11, pp. 313-314.
- Hernández Dolç, Agustí: “Les barraques de l'Horta Nord. Un vestigi d'un temps passat”. Revista Mètode (1 de febrer de 2002).
GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 138-139.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1998): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana).
Fotos: E. Guinot, Google Earth
