
Es troba situada al carrer de l'Embarcador núm. 23 del poble del Saler. S’hi arriba per dit nucli urbà, des de l’avinguda dels Pinars i entrant pel carrer Canonge Alcover.
Actualment es troba en desús i en perill d’assolament.
De l’any 1900 aproximadament
Segons dades oficials del cadastre es va construir l’any 1900. Atenent la seua localització podria tractar-se d’una barraca directament urbana i no relacionada amb els camps del voltant.
Està situada en el propi nucli urbà del poble d’El Saler, envoltada de cases i en un carrer urbanitzat. L’edifici és de planta rectangular, amb una superfície total de 74 metres quadrats segons dades del cadastre. Conserva la seua estructura tradicional exterior, amb planta baixa i andana, si bé ha patit la modificació rellevant de la façana principal en canviar-se la porta i finestra habituals per una gran porta metàl·lica de cotxera. Conserva altres finestretes tradicionals enreixades, alguna tapiada. A la part de darrere, que dóna a altre carrer, manté un molt menut pati tancat amb blocs de formigó. La coberta és l’habitual contemporània de planxes de fibrociment, amb evidències d’oxidació. L'exterior està arrebossat i emblanquinat amb calç o pintura. L'interior ha perdut la seua distribució en habitacions així com l’andana, restant tot diàfan. Actualment s’ha reforçat dit interior amb puntals per assegurar l'estructura.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
Es troba al davant de la Casa de la Demanà d’El Saler.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COACV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot, Google Earth