Es troba situada en l’antiga carretera de Pinedo i El Saler, al marge esquerre del carrer en aquesta direcció. S’arriba per l’actual Autovia del Saler, per la darrera eixida abans de creuar el llit nou del Túria.
Segles XIX-XX.
Segons J. A. Garcia Esparza en el seu catàleg de barraques de l’Horta aquesta en concret tindria uns 250 anys d’antiguitat, però no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Moltes d’aquestes barraques foren edificades a partir de la segona meitat del segle XIX o a principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants en algun moment per haver estat necessària la seua reconstrucció, cas de les riuades del Túria dels anys 1949 i 1957. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien.
Segons el Catàleg de Béns i Espais de Naturalesa Rural de l’Ajuntament de València de l’any 2013, la barraca de Carrera del Riu 163 forma un conjunt amb altre cos adosat a la seua part de darrere en forma de porxada i construït a un aigua. A diferència d’altres casos en què les dues construccions estan en paral·lel, en aquesta ocasió dita porxada està encaixada a meitat de la façana posterior de la barraca. Les dimensions de la barraca són un poc menors a les habituals i la seua planta té una superfície aproximada de 42 m2. Ambdues edificacions tenen una coberta de teules modernes.
Espai Etnològic d’Interès Local. Bé de Relevància Local-Alqueria (BRL-BRR), en el catàleg de Béns i espais protegits de natura rural, del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat de València, revisió de l’any 2012. Bé de Relevància Local-Alqueria (BRL-BRR), Elements de primer grau, elements arquitectònics, del Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València (PAT de l’Horta), Decret 219-2018 del 30 de novembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori.
Bé de Relevància Local-Barraca (BRL-BRR), Elements de primer grau, elements arquitectònics, del Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València (PAT de l’Horta), Decret 219-2018 del 30 de novembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori.
GARCIA ESPARZA, J. A. (2012), Barracas del litoral Mediterráneo: catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 120-121.
DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996)
GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
Fotos: E. Guinot
