Camí de les Cases de Bàrcena nº. 77. Aquest és el nom en aquest tram de l’antiga carretera de Barcelona o antiga carretera València-Sagunt.
La barraca està en bon estat ja que continua en ús com casal faller. Tè la teulada canviada i dues construccions annexades, a més d’haver quedat en un entorn semiurbanitzat i vora una carretera d’abundant tràfic.
Segles XIX-XX.
Segons J. A García Esparza (2012), aquesta barraca tindria 200 anys d’antiguitat però segons M.del Rey i A. Gallud (PGOU, 2013 i PAT de l’Horta 2018) seria una barraca del segle XX. En realitat, com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars.
Segons M. Del Rey i A. Gallud (PGOU de València, 2013, i PAT de l’Horta 2018) aquesta barraca “s’emmarca en el paisatge d’estructura lineal que formen les cases al voltant de la carretera de Barcelona, unes vegades amb cases adossades, d’altres encara amb camps cultivats”. Darrere les cases està l’horta a la qual s’entra per camins transversals que naixen vora les cases, la qual cosa permet encara la visualització del paisatge d’horta. d’aquesta es troba l’horta i a la mateixa s’accedeix pels camins del voltant. Segons dits autors, n’és un bon exemple d’aquestes edificacions per les seues proporcions, planta i disposició de porta i finestres, si bé l’interior ha estat alterat per al seu ús com casal faller. També té annexada una porxada posterior que allarga el conjunt així com altra habitació a un lateral i un pati tancat. Segons J. A. García Esparza (2012), la façana té l’estructura tradicional de porta lateral i dues finestretes dalt, tot emblanquinat, amb la coberta sostinguda per biguetes de fusta i cobertura de plaques de fibro-ciment ondulades, que són l’element impropi més evident. La planta la calcula en pràcticament 80 m2, amb un front de 6,30 m d’amplària i una profunditat de 12,69 m. L’altura és de 7,20 m. També està dotada d’electricitat i aigua de pou i xarxa.
BRL-BRR-PAT HORTA.
Uns taulellets a la façana amb la inscripció: “Casal La Barraca”.
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Bens i Espais Protegits de natura rural. (EPA-SU_17.05), pp. 563-566.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPA_04.02, pp. 207-209.
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Barraca de Ceba (Cases de Bàrcena)”.
GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 146-147.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: M. Alemany, Google Earth
