Segons dades oficials del Cadastre, va ser construïda l’any 1980. Els darrers anys ha estat usada com casal de la falla d’El Perellonet i no sembla que haja tingut relació anterior amb un espai de vida i treball agrícola.

Es troba situada en el casc urbà del poble d’El Perellonet, vora el camp de fútbol, al costat de les cases dels pescadors i en part encara a tocar d’uns camps. Es tracta d’una construcció moderna, del darrer quart del segle XX, amb una morfologia que respon a la d’una barraca tradicional si bé tot indica que els materials usats i la distribució interna no són els tradicionals. Té una planta rectangular, amb una superfície 49 metres quadrats segons dades del Cadastre. No pareix que hi haja existit una andana en la part superior. La coberta és de les usuals planxes de fibrociment i ha estat recoberta amb material protector de l’aigua. L'exterior es troba arrebossat i emblanquinat, amb una franja de pintura blava en la façana principal d’un metre d’altura des del nivell de terra. La porta principal és moderna, metàl·lica i amb elements de seguretat. Al seu costat esquerre hi ha una única ventana de dimensions més grans que les tradicionals, així com la reixa que la protegeixha sigut substituïda per una porta de seguretat i la finestra es troba amb un reixat de seguretat. La barraca compta amb subministrament d'aigua potable, sanejament i llum.

• Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
• Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.

DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.

GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.

SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COACV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).

Fotos: E. Guinot, Google Earth, Google Street View