Segles XIX-XX.
El nom popular d’aquesta barraca era el de Coca, que podria ser tant un cognom dels propietaris com el seu malnom, però no sabem ben bé el seu origen. Segons J. A. Garcia Esparza en el seu catàleg de barraques de l’Horta aquesta tindria uns 200 anys d’antiguitat però no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Moltes d’aquestes barraques foren edificades a partir de la segona meitat del segle XIX o a principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants en algun moment per haver estat necessària la seua reconstrucció, cas de les riuades del Túria dels anys 1949 i 1957. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien.
Segons el Catàleg de Béns i Espais de Naturalesa Rural de l’Ajuntament de València de l’any 2013, la barraca de Coca o de Carrera del Riu, 150 és una edificació aïllada, amb una annexos adosats en èpoques més recents. La construcció existent no respon estructuralment al sistema tradicional de les barraques dites de passadís, amb porta centrada al davant i darrere, sinó que la té al lateral esquere i un finestral a la dreta de la façana principal. Consta d’una porxada amb pilars a ambdós costats i tancament de paredó entre ells, la qual cosa pot indicar una construcció més recent tan sols inspirada en les barraques tradicionals. També ha estat substituïda la tradicional coberta vegetal per una de fibrociment.
- Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València. Catàleg de Proteccions, EPA_15.02, 567-568.
- Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013) - EPA_SU_10.08.
- Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni.
GARCIA ESPARZA, J. A. (2012), Barracas del litoral Mediterráneo: catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 116-117.
DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996)
GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
Fotos: E. Guinot
