Probablement de finals del segle XIX o principis del segle XX.

Segons indica el Pla d’Acció Territorial de l’Horta de l’any 2018 es tracta d’una barraca datada al segle XX, però com en el cas de moltes de les edificacions de tipus populars de l’Horta no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades a partir de la segona meitat del segle XIX o a principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants en algun moment per haver estat necessària la seua reconstrucció per envelliment dels materials o quedar molt afectades per les riuades del Túria dels anys 1949 i 1957. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones.

Segons el Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural de la Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (2013), el conjunt arquitectònic inclou dos cossos: una barraca i una vivenda annexa de planta baixa a més d’una porxada. La seua planta és l’habitual, d’uns 11 metres de profunditat per 6,6 metres d’amplària, i conserva l’estructura tradicional si bé amb algunes adaptacions, entre les quals la més cridanera és el canvi de coberta vegetal per una de planxa ondulada. Cal indicar que aquesta coberta presenta una elevació en punta més alta de l’habitual, la qual cosa desfigura la seua estructura.

• Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València. Catàleg de Proteccions, Fitxes dels elements catalogats de Primer Orde, de l’any 2018, EPA_15.02.
• Pla General d’Ordenació Urbana de València (PGOU), revisió de l’any 2012-2013, EPA_SNU_10.01.
• Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni.

GARCIA ESPARZA, J. A. (2012), Barracas del litoral Mediterráneo: catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Universitat Jaume I.

DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996)

GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

Fotos: E. Guinot