Està situada a la Partida de Calvet, entre el camí de la Mar al nord i el camí Fondo al sud. S’hi arriba des del nucli urbà d’Alboraia per qualsevol dels dos camins en direcció a la platja, abans d’arribar a l’autovia V-21.
Finals del segle XX
És una barraca de finals del segle XX, sense relació aparent amb les tradicionals activitats agrícoles. Els darrers anys ha estat dedicada al seu lloguer per a festes privades.
Es troba situada en un entorn encara d’horta en bona mesura, amb camps cultivats i diverses alqueries disperses al voltant, dins una parcel·la tota tancada. És una barraca de recent construcció, amb materials moderns i, tot i que exteriorment té la morfologia de barraca tradicional, no té les dimensions habituals d’elles, és més menuda, i crida l’atenció el peculiar sostre, a dues aigües però de considerable inclinació. L’altura sí s’apropa a allò habitual però és més curta de profunditat. Els vans principals, la porta i finestres de la façana o trespol sí estan ubicats en els llocs de costum, però se li han obert finestres als laterals. La coberta és de planxes de fibrociment.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”.
Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià - Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot, Google Earth
