S’hi arriba des de la CV-500, eixida pel camí Tancat de Recatí en la redona d’entrada al Perellonet, direcció oest. Al poc d’entrar per dit camí, queda a la vista a la part esquerra de dit camí.
Actualment es troba en estat aparent d’abandonament, amb creixement de vegetació a les portes d’accés a la vivenda des de la via pública.
Meitat del segle XX
No hem trobat notícies sobre els seus orígens. Aparentment és una barraca feta amb materials moderns i amb unes funcions de residència d’estiu.
Està situada a les afores del pobles d’El Perellonet, a la part oest del nucli urbà en direcció a les terres de l’Albufera. Actualment ha quedat en un carrer asfaltat amb altres construccions veïnes també amb funció de residència d’estiueig. És una construcció moderna dins una menuda parcel·la o solar urbà tota tancada, amb l’estructura morfològica d’una barraca tradicional per la part exterior, especialment per la característica coberta a dues aigües si bé com és habitual consta de planxes de fibrociment. Els vans i finestres imiten la ubicació de les barraques tradicionals, si bé són més nombroses i de majors dimensions aquestes segones, totes amb reixes també modernes. Les dues finestretes de la façana davantera en el primer pis o andana estan dotades amb persianes, i totes elles així com la porta de fusteria metàl·lica, aquesta darrera amb vidres. Per la part de fora la barraca està arrebossada però no ha estat emblanquinada ni pintada. Adossada a la façana posterior hi ha una menuda construcció de planta baixa, pot ser amb funcions de cuina. Al lateral de la barraca hi ha una bassa amb funcions de piscina.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
Segons les dades del Cadastre, es tracta d’una vivenda fora d’ordenació, a l’interior d’una parcel·la agrària.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COACV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: Google Street View
