Es troba situada a dit camí, en un grup de cases en mig dels arrossars de la partida del Tremolar d’Alfafar. S’hi arriba des del poble de Castellar, per camí del Tremolar direcció Pinedo fins trobar l’entrada del camí de la Vinya a mà dreta
Final del segle XX.
Fins ara no hem trobat cap referència històrica sobre ella i tot indica que es tracta d’una “neobarraca”, una construcció contemporània que adopta les formes tradicionals de les barraques. La consulta i comparació de les ortoimatges dels vols aeris sobre l’Horta de València dels anys 1995 -1997, disponibles on-line al web de l’Institut Cartogràfic Valencià, permeten constatar que va ser construïda entre els dits dos anys
La barraca es troba en un entorn de camps d’arròs si bé als seus laterals hi ha un grup d’altres vivendes de planta baixa. La construcció té totes les característiques formals d’una barraca tradicional, amb les dimensions clàssiques d’elles i una disposició en “passadís”, tot i que amb algunes adaptacions per adequar-se a les demandes de millor habitabilitat de hui en dia, com ara les finestres grans laterals. Sense major estudi no és possible saber si ha estat feta respectant també l’ús de materials tradicionals o només en part. La seua cobertura és vegetal, si bé sembla recobrir una teulada de materials moderns. Té un xicotet porxo a la façana principal així com una nau menuda al seu costat que resta com un element impropi. En canvi, no es veu afectada per cablejats externs ni altres elements similars.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot, Google Earth
