Es troba situada a la vora de la CV-500 en el límit urbà oest del poble del Perellonet, només passar el pont sobre el canal de la gola del Perellonet direcció sud, a la banda dreta de la carretera. S’hi arriba pel camí lateral d’aquesta, que té el nom d’Entrada de Gabino.
Es troba en perfectes condicions, habitada.
Any 1995
Segons dades oficials del cadastre es va construir l’any 1995 i és una vivenda privada.
Està situada a la part oest del poble del Perellonet, separat d’aquest per la carretera CV-500, en un entorn marcat per dita carretera i altres vivendes unifamiliars. Per la part de darrere comencen els camps arrossars de l’Albufera. Està construïda en una parcel·la dotada de piscina i frontó, i la seua funció és residència d’estiueig, sense cap relació amb activitats agrícoles. És una barraca moderna, construïda amb materials també contemporanis industrials, si bé la seua morfologia exterior sí respecta el cànon habitual. Els vans responen a aquesta tradició quant a la seua localització i dimensions, si bé hi ha un parell de finestres en la teulada per donar il·luminació al primer pis. Això és indicatiu de què l’andana ha estat construïda com un segon pis residencial. Compta amb un porxat davant la façana principal fet amb columnes de formigó i un sostre de panell sandvitx imitant teules. Quant a la coberta, és de planxes de fibrociment. La parcel·la compta amb subministrament d'aigua potable, sanejament i llum.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COACV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot, Google Earth
