L’adreça és Entrada de l’alqueria de Sabater, 14. La barraca està en mig dels camps i pot accedir-se des de l’antic camí de Pinedo i El Saler, hui en dia carrer Jesús Morante Borràs, per dita entrada de l’alqueria de Sabater.
Segles XIX-XX.
Segons Garcia Esparza en el seu catàleg de barraques de l’Horta aquesta barraca tindria 200 anys d’antiguitat però, segons el Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València de l’any 2018, la barraca de Fifla data de principis del segle XX. Com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus populars de l’Horta no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades a partir de la segona meitat del segle XIX o a principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants en algun moment per haver estat necessària la seua reconstrucció per envelliment dels materials o ser molt afectades per les riuades del Túria dels anys 1949 i 1957. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones.
Segons el Catàleg de Béns i Espais de Naturalesa Rural de l’Ajuntament de València de l’any 2013, el conjunt de la barraca de Fifla inclou la barraca, a més d’una sèrie de cossos adosats a la mateixa; cossos coberts a una aigua que no tenen un especial interès, tot i que per la seua naturalesa i proporcions, mantenen una relació de subordinació amb el cos principal. La seua construcció és molt recent, però possiblement substituiran antics cossos més o menys similars que acullen o complementen part de les funcions agrícoles. La barraca de Fifla respon a l’esquema anomenat “de passadís”, amb una porta en façana principal i una altra en la façana posterior, que permeten situar cambres i estàncies diferenciades a cadascuna de les bandes de la planta. Les seues dimensions són de 9,40 metres de profunditat per 6,20 metres d’amplària i una planta que s’aproxima als 60 m2. En general es troba en bon estat de conservació si bé ha perdut la tradicional coberta vegetal, substituïda per teules moderns.
Bé immaterials de rellevància local. Espai etnològic d’interès local. Bé de Relevància Local-Barraca (BRL-BRR), en el catàleg de Béns i espais protegits de natura rural, del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat de València, revisió de l’any 2012.
Bé de Relevància Local-Barraca (BRL-BRR), Elements de primer grau, elements arquitectònics, del Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València (PAT de l’Horta), Decret 219-2018 del 30 de novembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori.
- Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013) - EPA_SNU_10.14.
- Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València. Catàleg de béns i espais protegits de l’Horta de València (2018) - EPA_15.04.
- Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni.
GARCIA ESPARZA, J. A. (2012), Barracas del litoral Mediterráneo: catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 112-113.
DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996)
GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
Fotos: E. Guinot
