Es troba en un lateral del carrer Margarita Salas s/n, en el nou barri de la Punta.
Pràcticament desapareguda, sols resten els fonaments de les seues paretsi, engolida per la vegetació de la zona.
Principis del segle XIX.
Segons J. A. García Esparza (2012), la barraca de Flores tindria una antiguitat de 250 anys, de finals del segle XVIII. Tanmateix, i com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries que hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars o dels veïns.
Aquesta barraca estava en un entorn totalment agrícola de l’Horta de València, en la partida de La Punta regada per la séquia del Vall, però actualment ha quedat situada en un entorn molt urbanitzat. Ha quedat encaixada entre l’autovia d’El Saler i el nou barri construït prop de l’església parroquial de La Punta per acollir el veïnat desallotjat de les alqueries afectades per la construcció de la ZAL del Port de València. Segons J. A. García Esparza (2012), està construïda de tova i rajoles, amb els capcers també de rajola. Per la seua part exterior està arrebossada i emblanquinada, si bé bona part d’ella havia estat alicatada amb taulells moderns. Els buits mantenien bàsicament la distribució tradicional, de fusteria i reixa metàl·lica. L’estructura era de fusta i canya trenada, tal com pot veure’s a les fotos de fa uns anys quan començava a caure. El canvi més gran que havia patit, com era habitual, corresponia a la seua teulada, de teules planes. La seua planta és rectangular, amb una superfície de 68,04 m2, façana de 6,30 metres d’amplària, i una profunditat de 10,80 m de longitud; la seua alçada és de 6,30 m. Actualment es troba quasi totalment assolada, la coberta completament enfonsada i solament resta en peu part de la base dels murs.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
GARCIA ESPARZA, J. A. (2012), Barracas del litoral Mediterráneo: catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 122-123.
DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996)
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot, Google Earth
