Es troba ubicada al carrer Gola del Perellonet 5A.
Construcció de 1920, reformada parcialment el 1990
Segons dades oficials del cadastre es va construir l’any 1920, i ha estat totalment reformada en els darrers anys per ser convertida en un allotjament turístic de lloguer.
Està situada dins l’actual nucli urbà d’El Perellonet, en la seua part nord a tocar del canal de la gola de dit nom. Tot i que la parcel·la té alguns arbres, el seu entorn és d’altres edificis i envoltada per tanques. La barraca actual ha estat totalment reformada i té una planta de 52 metres quadrats, distribuïts en dos pisos habitables ja que l’andana ha estat convertida en dormitori. Els materials de construcció no són els tradicionals i la coberta és una estructura de ferro amb recobriment de planxes de fibrociment de color roig. Els vans, portes i finestres, també han estat modificats i modernitzats en el seu material a la fi de dotar de llum natural les habitacions interiors. Compta amb tots els serveis: llum, aigua i sanejament. A l’exterior hi ha una piscina, una porxada a la part de darrere i accés directe a la gola del Perellonet.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COACV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot
