
Es troba situada en la carretera CV-500, carretera del Saler i el Perelló, només passar el pont sobre la gola de Pujol o gola de l’Albufera, a mà dreta, tocant el llac.
La barraca es troba en bones condicions i cuidada
Segle XX.
No tenim dades sobre l’origen i antiguitat d’aquesta barraca. Actualment pertany a la “Comunidad de Pescadores El Palmar” segons diu una placa a la seua façana. Atenent la seua situació, vora la gola de Pujol de desaigüe de l’Albufera, no hauria estat una barraca agrícola sinó de pescadors. Podria ser tant de nova planta del segle XX com una reconstrucció sobre una antiga barraca més senzilla.
Aquesta barraca no està catalogada en cap inventari públic, per la qual cosa no tenim cap informació sobre ella a nivell tècnic. Una aproximació visual al seu exterior ens indica que té les característiques formals principals de les barraques antigues, si bé amb alguns detalls que evidencien la seua modernitat o haver estat modificada. Els murs són més alts del tradicional i sembla estar construïda de rajoles o blocs de formigó. Els buits (porta i finestres) són més grans de l’habitual i té una finestra a un lateral i altra a la façana posterior, la qual cosa no és el disseny històric. Té adossada una habitació de dimensions reduïdes al seu costat esquerre, i la teulada és de canyís però sostinguda per un sostre de major entitat constructiva. La porta d’accés és moderna de fusteria metàl·lica.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. EPE_PNA_19-22 (4), pp. 725-726.
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Àrea Etnològica 2- La Sequiota-Conjunt de Huit Barraques (El Palmar), autors: ¿?.
GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot, Google Earth