Es troba situada al camí de Pinedo al Saler, entrada Valero, 15. Actualment l’accés és per un estret camí vora la nova redonda d’accés a la platja dita entrada de Valero.
Principis del segle XIX.
Segons el llibre de J. García Esparza sobre les barraques de l’Horta de València, aquesta barraca dataria de principis del segle XIX, si bé és evident que ha estat ampliament restaurada arquitectònicament en èpoques recents.
Segons el catàleg de barraques de J. García Esparza, aquesta està construïda a la manera tradicional, murs d’adob i revestiments d’enfosquiment i pintura, amb els capcers de rajola. Té una porta al lateral esquerre de la façana i una finestra estreta a la banda dreta; dalt d’elles una finestreta menuda. La planta és un poc més menuda de l’habitual, amb una altura de 4,5 m, uns 5,5 metres de façana i 9,40 m de profunditat, i una superfície als voltants dels 51 m2. Com és habitual, la cobertura vegetal original ha estat substituïda per una de teula àrab moderna. Actualment, la barraca està alineada en un carrer curt, amb altra barraca al seu costat esquerra i una casa de planta baixa més gran i ampla a la seua dreta, així com altres tres cases de planta baixa al seu davant. Forma part d’una estreta parcel·la, envoltada de tanques i amb algunes senzilles construccions al pati de darrere.
GARCÍA ESPARZA, J. A., Barracas del litoral Mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, 2012, pp. 178-179.
GOSÁLVEZ, V., Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema d’investigació presentat al tribunal d’oposicions. Manuscrit. Biblioteca del Colegio Oficial de Arquitectos de Valencia .(Facsimil: La Barraca Valenciana, COACV, 1998).
SANCHIS GUARNER, M., Les barraques valencianes, Barcelona, 1957 (reed. València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
DEL REY. M., Arquitectura Rural Valenciana, València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996 (reed.ampliada: Barcelona, Galerada, 2010).
Fotos: E. Guinot, Google Earth
