Es troba en mig de l’horta, entre Carpesa i Tavernes Blanques. L’adreça és: partida del Molí dels canyars nº 12. La forma d’arribar és a través d’una d’aquestes dues localitats i dirigir-se per la carretera que va a l’altra. La barraca, encaixada en una casa o alqueria, està just vora camí i els vivers de plantes i arbres que li pertanyen.
La barraca manté la seua estructura tradicional, amb l’habitual substitució de la coberta per plaques de fibro-ciment, i està mig encaixada i amagada en la casa de l’alqueria de la qual forma part.
Segles XIX-XX.
Segons J. A. García Esparza (2012) aquesta barraca tindria uns 200 anys d’antiguitat però, com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars. Aquest seria el cas, per exemple, quant a la denominació actual: alqueria de Nàsio (Ignaci) o de Martí Biot, que és també una raó comercial de productes agrícoles. Des de fa anys és un viver comercial de plantes i arbres, a més de vivenda i magatzem agrícola.
Segons M. Del Rey i A. Gallud (PGOU de València, 2013, i PAT de l’Horta 2018), aquesta barraca es troba encara en un paisatge d’horta en perfectes condicions entre Carpesa i Tavernes Blanques, i forma part d’un conjunt amb tres annexos també de planta baixa i de diferents èpoques, tipus constructius i usos, els quals encaixonen part de la barraca pròpiament dita i només deixen a la vista la meitat de la façana i del seu trespol. La barraca és de les de tipus passadís i sembla tenir en bones condicions tant els murs com la bigueteria i els buits de porta i finestres. El canvi més rellevant és el de la coberta, ara de planxes ondulades de fibro-ciment. Segons J. A. García Esparza (2012), la barraca està construïda de toves, mamposteria i rajola, emblanquinada per fora. La planta és rectangular amb una superfície de 62,68 m2, una amplària de façana de 6,30 metres i longitud de 9,05 m. L’altura és de 6,35m. Actualment té electricitat i aigua de pou.
BRL-BRR-PAT HORTA
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Bens i Espais Protegits de natura rural. (EPA-SNU_17.07), pp. 175-178.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPA_09.04, pp. 393-395.
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Barraca i casa de Martí Biot (Carpesa)”.
- Infoagro
GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 144-145 .
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot, Google Earth
