Està situada al carrer Polígon núm. 9 de dita població. S’hi arriba des de la Carretera Reial de Madrid, només passar el barranc de Picassent a mà dreta, entrant pel carrer Verge del Carme el qual voreja el barranc.
Actualment està adossada a una edificació de dues plantes i no conserva els vans originals.
Segle XX
No hem trobat cap referència sobre els seus orígens però probablement siga del segle XX. Segons Maria Josep Fortea, les darreres barraques de Beniparrell foren destruïdes per la riuada del 1957 i només ha sobreviscut aquesta, propietat d’Antonio Nàcher. Actualment ha estat inclosa en el catàleg de proteccions del Pla General d’Ordenació Urbana i se li proposa un ús com Centre d’Interpretació de l’Horta.
La barraca està situada en una zona encara d’horta a l’oest del nucli urbà de Beniparrell, envoltada de cultius, si bé amb una edificació adossada de molt mala qualitat i altre cos de menudes dimensions a la part de darrere. L’edifici és de planta rectangular, amb unes dimensions de 16,9 m de llargària i 5,8 m d’amplària, i una superfície de 96 m2 aproximadament. Conserva la morfologia exterior habitual si bé la façana principal ha modificat la porta per una de doble fulla, però conserva la finestra vertical junt a ella, enreixada. Pel que fa a l’andana, la finestreta en tronera ha estat tapiada però encara pot identificar-se. Exteriorment està arrebossada i emblanquinada amb pintura. La teulada original de borró ha estat canviada per les habituals plaques de fibrociment.
- Plan General de Ordenación Urbana de Beniparrell
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”.
Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià. - Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
FORTEA, MARIA JOSEP, “Beniparrell: passat i present”, Papers de l’Horta, núm. 19, 2003, pp. 10-15.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COACV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: M.Alemany, Google Street View
