Segle XX.

Segons l’informe del Catàleg de Béns i Espais protegits de natura rural (Revisió simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València, 2013), aquesta barraca seria una construcció moderna del darrer terç del segle XX, si bé podria haver-se fet sobre una barraca anterior de pescadors, més senzilla i de materials més febles. Aquest informe explica que està construïda en una de les parcel·d’horta de marjal de l’entorn de l’Albufera, a tocar en aquet cas del canal de la Sequiota i no del propi llac, la qual cosa és destacada per l’alt valor paisatgístic que representa el conjunt des del punt de vista etnològic, més enllà de la seua modernitat arquitectònica. Actualment és usada com vivenda temporal.

Segons l’informe del Catàleg de Béns i Espais protegits de natura rural (Revisió simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València, 2013), està construïda segons les formes, proporcions i distribució dels espais de les barraques tradicionals, i també en part amb tècniques i materials tradicionals. Té una planta rectangular i el seu model és l’anomenat “en passadís”, amb un corredor intern que dóna accés a les diverses habitacions, i una cuina amb fumeral al final posterior que no correspon als usos de les antigues barraques. Els buits (porta i finestres) no són de les dimensions tradicionals sinó més grans per guanyar lluminositat a l’interior. Està construïda amb rajoles i blocs de formigó, mentre que pel seu exterior està arrebossada i emblanquinada. Tant la fusteria dels buits com les reixes de les finestres són modernes, mentre que la teulada és de canyís si bé probablement té baix algun tipus de sostre modern.

Bé de rellevància local-Espai etnològic d’interès local (BRL-BRR). Elements de Naturalesa Rural en el Parc de l'Albufera, PGOU València revisió 2013: Àrea etnològica 2: La Sequiota. Element: EPE_PNA_19-22 (3), pp. 723-724.

• Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. EPE_PNA_19-22 (3), pp. 723-724.
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Àrea Etnològica 2- La Sequiota-Conjunt de Huit Barraques (El Palmar), autors: ¿?.

GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I.

DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.

GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.

SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).

Fotos: E. Guinot