Està situada al Camí del Forn de Bola número 4. Es pot arribar pel Camí de Vera, pel nord del campus de la Universitat Politècnica de València.
La barraca està abandonada i comença a mostrar símptomes de deteriorament material.
Segle XIX.
Segons J. A. García Esparza (2012) aquesta barraca tindria uns 100 anys d’antiguitat però, en realitat, com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-les una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants en algun moment per haver estat necessària la seua reconstrucció sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars. Per aquestes raons el nom que té de “Pepe Toni” ha de fer referència al nom propi d’un propietari-resident a ella al segle XX. Actualment es troba desocupada.
Actualment la barraca ha quedat en l’únic rogle d’horta que queda entorn de l’ermita de Vera, entre el campus de la Politècnica, les cotxeres del Metro i la via semisoterrada del ferrocarril València-Barcelona. Segons J. A García Esparza (2012), està construïda amb rajoles tota ella, i els seus murs estan arrebossats i pintats per la part exterior. Els buits (porta i finestres) són més grans dels habituals a les barraques històriques, però mantenen la fusteria tradicional d’ells així com les reixes. La coberta està feta de fusta però recoberta amb plaques de fibrociment. La seua planta és rectangular, amb una superfície de 56,56 m2, un frontal de 5, 60 m d’amplària i una profunditat de 101,0 m, mentre que arriba a una altura de 6,60 m. Té dotació d’electricitat i d’aigua de pou. A la seua part meridional té adossada una construcció de reduïdes dimensions i un pati tancat al seu darrere. Actualment comença a mostrar signes materials de deteriorament, començant per la teulada.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
No consta ni al catàleg de patrimoni rural del Pla General d’Ordenació Urbana de València (PGOU, 2013), ni al de la Direcció General de Patrimoni de la Conselleria de Cultura, ni tampoc al del PAT de l’Horta per estar en Sòl Urbanitzable de la ciutat.
GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 134-135.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
DEL REY, M. (2002): Alqueries: Paisatge i arquitectures en l’Horta, València: Consell Valencià de Cultura.
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot, Google Earth
