Està situada en el límit nord del poble d’El Perellonet, només creuar el pont de la CV-500 direcció a Cullera sobre el canal de la gola de dita població. Queda just al marge esquerre de dita carretera.
Construcció de 1950
Segons dades oficials del cadastre es va construir l’any 1950 i ha estat reformada el 1995. Pot ser originalment va ser una barraca agrària o de pescadors, però la transformació l’ha convertida en un allotjament d’estiueg.
Està situada dins l’actual nucli urbà del poble d’El Perellonet, en una zona urbana envoltada per altres edificacions, la carretera CV-500 i el canal de la gola d’El Perellonet. Forma part d’una parcel·la ajardinada i envoltada per una tanca. Tot i ser una barraca antiga, la qual manté la morfologia exterior tradicional, ha estat reformada considerablement en temps recents, tant en quant a materials com en la distribució dels vans i el seu interior. També se li ha adossat un segon cos a la part posterior, d’una planta i amb el sostre en forma de terrassa del pis superior o antiga andana. El conjunt ha estat dota de noves finestres de fusteria metàl·lica, tota ella està arrebossada i emblanquinada, amb una decoració en color blau dels marges de les finestres. La coberta són les habituals planxes de fibrociment si bé fa uns anys tenia una sobrecoberta de canyís que no ha estat renovada.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COACV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot, Google Street Now
