Partida de Sabòia, camí de Gaiato 65, o partida de Sabòia, parcel·la 518. Es pot arribar per la carretera Alboraia- Almàssera CV-311 i, en travessar el pont del Carraixet, entrar pel camí de la partida de Sabòia el qual queda a uns 150 metres a mà dreta de dit pont. Cal entrar per ell uns 400 metres i queda a la banda esquerra de dit camí.
Es troba en bon estat i ús, annexa a una alqueria.
Segle XIX.
Segons J. A. García Esparza (2012), es tracta d’una barraca de 200 anys d’antiguitat, mentre que la Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana d’Alboraia (2019) li assigna la data de construcció del 1888. Clarament el seu apel·latiu és un malnom de la família que hi ha viscut en segle XX. Tanmateix, com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars o dels veïns.
Segons la Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana d’Alboraia (2019), aquesta barraca forma part d’un conjunt amb un altre cos o edifici annex, separats per un estret corredor, aquest de dues plantes, una crugia i un aigua de teulada, dedicat a estable i espai per al carro a la planta baixa i magatzem la cambra del primer pis. Quant a la barraca, segons J. A. Garcia Esparza (2012, està construïda amb murs de tova i reforçament de rajola, emblanquinada per la part exterior. L’estructura de la teulada és de biguetes de fusta i la coberta actualment és de les típiques planxes ondulades de fibro ciment. És del tipus passadís, amb la porta i corredor interior a la banda esquerra com és habitual i dues finestres a l’andana. Té una planta rectangular de 52,65 m2, amb una façana de 5,80 m d’amplària i una profunditat de 9 m de longitud. La seua alçada és de 6,30 m i està dotada de connexió elèctrica i aigua, tant de pou com de la xarxa pública.
(BRL-BRR-PAT HORTA).
- Proyecto de Revisión del PGOU de Alboraia. Plan General Estructural de Alboraia. Catálogo de Protecciones Estructural. Fichas individualizadas del Catálogo Estructural. 2019.
- Hernández Dolç, Agustí, “Les barraques de l’Horta Nord. Un últim vestigi d'un temps passat”, Revista Métode, n. 32 (hivern 2001-2002).
GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 204-205.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot, Google Earth
