Està situada a la Partida de Sabòia, 35. S’arriba fàcilment per l’autovia V-21, eixida de Port-Saplaya i entrar per la CV-311 direcció Alboraia- Almàssera CV-311. Abans d’arribar al primer semàfor i nucli de les Tendetes la barraca queda just a la vora esquerra de la carretera.
La barraca està en bones condicions, amb les habituals modificacions de teulada i alguna construcció annexa.
Segle XIX.
Segons J. A. García Esparza (2012), és una barraca de 250 anys d’antiguitat, de finals del segle XVIII, però segons la Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana d’Alboraia (2019) seria del segle XIX.En realitat, com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars o dels veïns. Quant al seu nom, és el nom d’un dels seus propietaris del segle XX.
Està situada a les afores del barri de Tendetes d’Alboraia i vora la carretera CV-311, la qual cosa afecta el seu entorn tot i que per les altres bandes d’ella estiga un bon espai d’horta en cultiu. Segons la revisió del PGOU d’Alboraia (2019), aquesta barraca formava un doblet amb altra barraca situada enfront d’ella a uns metres, actualment substituïda per una construcció senzilla de rajola. Aquesta dualitat permetia que l’actual barraca fos destinada a vivenda i sala, mentre la desapareguda era per als animals i eines de treball o magatzem. A més, ara té adossada a la part de darrere altra construcció perpendicular a ella, feta a posteriori, i que ve a ser una ampliació del seu espai habitable. Finalment, d’èpoques bastant més recents hi ha una cotxera a la seua banda esquerra i un pati semicobert a la seua dreta, per la qual cosa ha quedat mig encaixada per aquestes edificacions. Segons J. A. García Esparza (2012), està construïda de tova amb reforçaments puntuals de rajola, i el seu exterior està arrebossat i emblanquinat. Els buits són de fusta i les finestres tenen reixa, mentre que la bigueteria de la coberta és de fusta. La cobertura final és de plaques de fibrociment. Té una planta rectangular amb una superfície de 69,86 m2, un frontal de 6,75 m d’amplària i una profunditat de 10,35 m de longitud, i una alçada de 6,75. La porta original ha estat canviada per altra més gran i se li ha obert una finesta al seu costat dret. També hi ha dues menudes finestres en el trespol de la primera planta, paral·leles a una típica finestreta de ranura de les barraques tradicionals. Actualment està dotada d’electricitat i d’aigua de pou i de xarxa pública.
Bé de rellevància local segons la revisió del PGOU d’Alboraia (2019). No està al PAT de l’Horta.
- Proyecto de Revisión del PGOU de Alboraia. Plan General Estructural de Alboraia. Catálogo de Protecciones Estructural. Fichas individualizadas del Catálogo Estructural. 2019.
- Hernández Dolç, Agustí, “Les barraques de l’Horta Nord. Un últim vestigi d'un temps passat”, Revista Métode, n. 32 (hivern 2001-2002).
GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 206-207.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
AlLMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot
