Segle XIX.

Segons J. A. García Esparza (2012), la barraca de la Xupa tindria una antiguitat de cent-cinquanta o dos-cents anys aproximadament. En realitat, com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars o dels veïns. Quant al seu nom, raonablement és el malnom d’alguna de les famílies propietàries del segle XX.

Aquesta barraca es troba en un entorn pràcticament urbà. Tot i que queden uns camps al seu darrere, la façana dóna a les naus del polígon industrial de Forn d’Alcedo, en dit carrer Guadalquivir. Al seus costats hi ha altres cases de planta baixa o un pis i, a la seua esquerra, separada per una casa, una segona barraca, la de Llop. Segons J. A. García Esparza (2012), està construïda de tova i reparada amb alguns blocs de formigó i reforçaments de rajola. Per la part exterior està arrebossada i té algun espai alicatat amb taulells. La fusteria dels buits encara és de fusta en la major part dels casos, i també ho és la bigueteria de la teulada. La cobertura final és de planxes ondulades de fibrociment. La barraca està dividida en dues propietats per la meitat, aparentment paredada per dins i amb una teulada diferència entre elles. Manté una menuda porta d’entrada, en aquest cas a la dreta de la façana, i se li ha obert alguna finestra lateral. A la part de darrera s’ha assolat un tros de la teulada i de la paret lateral. La seua planta és rectangular amb una superfície de 46,54 m2, un frontal de 5,45 m d’amplària i una profunditat de 8,54 m de longitud, mentre que l’alçada és de 5,35 m. Està dotada d’electricitat i aigua de pou i xarxa pública.

• Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
• Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.

Cal indicar que, segons el PGOU de València en vigor, ha quedat inclosa en Sòl Urbà a nivell de planejament urbanístic.

GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 156-157.

DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.

GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.

SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).

Fotos: M. Alemany