Està situat sota el llit del barranc de la Calderona també dit barranc d’El Puig, el qual fa de límit entre els termes d’El Puig i Puçol, al costat mateix de la carretera vella de València a Barcelona, ara CV-306.
En ser subterrani, no pot avaluar-se bé el seu estat però raonablement no és dolent.
1784.
Segons Guinot et al. (1999), aquest sifó o cano va ser construït a finals del segle XVIII per a què el braç de Puçol de la séquia de Montcada creuara per baix del llit del barranc de la Calderona o barranc d’El Puig. Cal indicar que, tradicionalment, aquest braç ja no era considerat part de la séquia mare de Montcada, a l’igual que el veí braç d’El Puig els quals partien a les llengües de dit nom doble. Durant segles, el pas de l’aigua per dit braç de Puçol es va fer per una mota de troncs, pedres i terra perpendicular i fent barrera al llit de dit barranc. I també com en el cas d’altres canos, finalment la Comunitat de propietaris va decidir invertir els diners per fer una obra molt més segura, tant que ha perdurat fins l’actualitat. Dita obra ens és coneguda per la inscripció commemorativa feta en una placa a l’entrada de dit cano: “Sent el Sr. Pasqual Estebe Ceq.Maior d'aquesta Real Séquia se iso aquesta obra l'any 1784".
Segons Guinot et al. (1999), aquest cano és un gran sifó similar als altres que trobem per l’Horta de València i altres comarques. Consta d’un tunel subterrani fet amb volta, amb dos trams inclinats d’entrada i eixida i un altre pla al fons. Per raons lògiques, no és fàcil saber les característiques materials del propi sifó, però tant l'entrada com l'eixida són de rajola. A l'entrada es conserva la placa commemorativa citada amb anterioritat. Com obra datada al segle XVIII, mostra detalls habituals a les obres hidràuliques de l'època, com la utilització de rajola com a element més comú, acompanyat d'elements de pedrera. L'extrem final del cano compta amb un sistema de comportes que permeten el desaigües del seu llit per facilitar la neteja i protegir el canal enfront de les revingudes i els reblits del barranc abans i després del sifó.
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Molí de les Barraques”. Autors: Lloria, R., Selma, S., Guinot, E.
- El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. (Coord. J. Hermosilla), València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007, fitxa 35, p. 398.
GUINOT, E.; et al. (1999): La Real Acequia de Moncada. València: Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, Col·lecció Camins d’Aigua, 1, pp. 174-175.
GUINO, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
HERMOSILLA, J. (dir.)(2007): El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana.
Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth
