Construït l’any 1634, amb algunes modificacions posteriors en la part no subterrània.

Segons Guinot, Selma et al. (1999), el cano del Carraixet rep el nom pel barranc on es troba situat, entre els termes municipals de Alfara del Patriarca i Vinalesa. A partir de documentació de l’arxiu de la Reial Séquia de Montcada sabem que va ser construït l’any 1634 per resoldre les periòdiques destruccions que provocaven en la séquia les revingudes de dit barranc. Tanmateix, cal tenir en compte que dit creuament del barranc existia des dels orígens de la construcció de la séquia de Montcada, en època islàmica anterior al segle XIII. Però durant aquella època i també durant la baixmedieval i fins el primer terç del segle XVII, com en el cas d’altres séquies valencianes, els barrancs eren creuats per elles mitjançant la construcció d’una mota perpendicular al llit fluvial. Una barrera feta a base de troncs, pedres, fustes, brossa i terres que permetia el pas de l’aigua tot i les pèrdues que hi havia. Lògicament, amb barrancades produïdes per fenòmens com la gota freda, sovint eren destruïdes aquestes motes però també eren relativament fàcils de reparar amb mà d’obra i materials tan bàsics com els esmentats. També tenim documentació dels segles XVI i XVII que ens diu que en ocasions la baixada de troncs pel Carraixet vers l’Horta de València havia provocat desperfectes en dita mota o barrera, i que el cano fou també una solució pràctica. Cal esmentar un detall més: si ens hi fixem en el recorregut de la Reial Séquia de Montcada en aquest tram, entre el molí d’Alfara i la població de Vinalesa, el seu traçat fa una considerable revolta en forma de llaçada aigües amunt del barranc. Pot pensar-ser raonablement que el traçat medieval original anava en recte però que va decidir-se per raons materials traslladar el punt de construcció del sifó aigües més amunt i canviar-ho de lloc.

Posteriorment, la història d’aquest gran sifó des del segle XVII fins l’actualitat és bastant senzilla. Sempre ha estat propietat de la Comunitat de regants de la Reial Séquia de Montcada, entitat que s’ha encarregat de la seua gestió i reparacions periòdiques. Unes intervencions que tampoc no han estat en general de gran envergadura ja que, com s’ha dit, l’obra és subterrània i no es veu afectada per les riuades, les quals només puntualment han afectat a les casetes de protecció de l’entrada i eixida del sifó. Afortunadament, les obres d’ampliació del caixer del barranc del Carraixet en la dècada del 2000 dutes a terme per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer han respectat aquesta obra centenària, i no com en el cas del proper cano de la séquia de Rascanya en el mateix barranc.

Segons Guinot, Selma et al. (1999) i recull el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (2018), el cano del Carraixet és una típica construcció de sifó subterrani conformada per tres trams, dos que descendeixen en diagonal per a l’entrada i eixida, i un túnel horitzontal més llarg en el fons que connecta dits dos trams. La seua forma és la d’una conducció amb sostre de volta, tot ell construït de pedra picada i argamassa, de considerable solidesa. La part superior del túnel ha quedat a l’aire amb el pas del temps per l’erosió i ha estat objecte de recobriments d’argamassa primer i de formigó a època contemporània. Per això, la imatge visual actual d’una pressa o assut. Segons la visura o inspecció de la Reial Séquia de Montcada de l’any 1658 tenia una llargària de 63 braces valencianes (128,52 m), i actualment en té uns 177 metres aproximadament. El conjunt disposa de dues boqueres en els seus extrems, protegides per murs i dotades de comportes així com d’una almenara lateral de desaigüe en la part de l’entrada, terme d’Alfara.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_05.01, p. 144.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_05.04, pp. 241-242.
• El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. (Coord. J. Hermosilla), València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007, fitxa 21, p. 391.

GUINOT, E., SELMA, S. et al. (1999): La Real Acequia de Moncada. València: Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, Col·lecció Camins d’Aigua, 1, pp. 118-119.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (dir.)(2007): El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth