Segle XIX.

Segons Carrón de Paz (2010) i el Catàleg de Proteccions del PGOU d’Alboraia (2019) l’ermita podria ser d’origen baixmedieval en considerar que la seua devoció és molt antiga. En realitat, no aporten cap document o prova material de dita antiguitat i la “Relación circunstanciada de los pueblos de la diócesis de Valencia” ordenada recopilar per l’arquebisbe Fabián i Fuero l’any 1790 en temps del rei Carles IV sí identifica l’alqueria: “La alquería vulgo de Ferrer o Vilanova, de Mariano Ferrer y de Joseph Vilanova”, i justament no indica per a res que hi haguera una ermita en dit any, com sí fan en la resta de casos d’existència d’ermites en aquesta i altres localitats. Per això, són correctes les primeres referències segures de finals del segle XIX, lligada la seua construcció a l’alqueria de la família Vilanova. Concretament seria feta l’any 1876 i amb un caràcter d’oratori particular. Durant la Guerra Civil (1936-1939) va patir danys materials i la pèrdua dels seus béns mobles, i va ser rehabilitada posteriorment. L’any 1972 va ser objecte d’una important remodelació arquitectònica i de nou l’any 2015 restaurada per l’Ajuntament d’Alboraia. 

Segons el Catàleg del PAT de l’Horta (2018) i el de Proteccions del PGOU d’Alboraia (2019) l’ermita és una edificació d'una sola nau de planta rectangular i absis semicircular, sense capelles laterals, que té adossada la sagristia al costat dret de la capçalera. La seua façana principal és asimètrica i està arrebossada de blanc, i queda culminada per una espadanya amb una campana. Està construïda de maçoneria. La nau interior té una volta de canó amb falses claus i arcs amb l’intradós pintat. La coberta és de teula àrab i les seues escasses fusteries són totes de fusta, inclosa la porta principal d'accés. Posteriorment es va construir, adossat a la façana principal, un porxo de rajola de planta quadrada, una sola obertura i coberta a tres aigües. Disposa de patrimoni moble important (pilastres amb capitells corintis, Viacrucis amb làmines de sants, etc.) 

Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (PAT de l’Horta i PGOU d’Alboraia)

La festa del seu titular se celebra el diumenge següent al 6 d'agost. A més es el punt de festa del patró del gremi d’orxaters d’Alboraia.

• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPE _06.07: Ermita del Santísimo Cristo de las Ánimas, pp. 333-334.
• Proyecto de Revisión del PGOU de Alboraia. Plan General Estructural de Alboraia. Catálogo de Protecciones. Fichas individualizadas del Catálogo. 2019. Fitxa núm. CP-25.
• Las Ermitas de Alboraya
• Ermitas y Santuarios de la Comunitat Valenciana
• El Ayuntamiento de Alboraya pinta y limpia la Ermita de Vilanova. Diari el Periodic 30/03/2015
  

FERRER SELMA, A. (1985): “Las Ermitas de Alboraia: Santa Bárbara, San Cristóbal y el Cristo de las Ánimas”, dins 1es Jornades d’Història d’Alboraia, València, Ajuntament d’Alboraia, pp. 31-40.
GARÍN, F. M. (1986): Catálogo Monumental de la Provincia de Valencia, València, p. 535.
PASTRANA PAVÍA, C. (2014): Catálogo y puesta en valor del patrimonio arquitectónico de la Huerta de Alboraya, Treball fi de màster, Universitat Politècnica de València.
CARRÓN DE PAZ, B. (2010): Estudio y análisis patológico de la ermita de Vilanova o del Cristo de las Almas, Treball fi de carrera, Grau en Ingenieria de l’Edificació, Universitat Politècnica de València. 
DESPIAU MORA, Mª. M. (2014): Inventario y análisis de las ermitas de La Huerta Norte de Valencia. Alboraya, Treball fi de carrera, Universitat Politècnica de València.
LLUCH GARÍN, L. (1980): Ermitas y paisajes de Valencia, València, Caja de Ahorros de València.
PEPÍN, Matilde (1996): Ermitas de la Comunidad Valenciana, València, Ed. Carena.

Fotos: Càtedra L'Horta de València