Baixmedieval, edificació actual del 1907

Segons el Catàleg del PAT de l’Horta (2018) i el del PGOU d’Alboraia (2019) l’ermita tindria uns orígens baixmedievals lligats a la tradició del miracle dels Peixets, historia religiosa que situa dit fet en l’any 1348. La bibliografia que en parla no sol incloure altres referències documentals sobre la història d’aquests edifici però cal indicar que la “Relación circunstanciada de los pueblos de la diócesis de Valencia”, ordenada recopilar per l’arquebisbe Fabián i Fuero l’any 1790 en temps del rei Carles IV, no esmenta per a res una ermita en aquesta part del terme d’Alboraia, tot i que en total sí identifica pel seu nom fins a sis d’elles. Les notícies sobre la seua construcció, o reconstrucció d’una nova ermita, són de l’any 1907 que va substituir una altra més antiga, modesta i de menors dimensions. Posteriorment va patir danys durant la Guerra Civil (1936-1939), i ha estat rehabilitada en els darrers anys, la darrera el 2002, amb intervenció de l’Ajuntament d’Alboraia.

Segons el Catàleg del PAT de l’Horta (2018) i el del PGOU d’Alboraia (2019), l’ermita és un edifici d’una nau rectangular, construït en un estil neogòtic, amb murs de maçoneria emblanquinats i coberta a dues aigües de teules àrabs. La façana està dividida verticalment en tres trams desiguals de dimensions, separats per uns estreps rematats amb quatre pinacles i una espadanya central que alberga una xicoteta campana. Els arcs de les quatre obertures que componen l'alçat són tots ogivals amb arquivoltes, dos laterals a mitjana altura i un central sobre la porta d'accés. La porta principal consta de dues fulles xapades de zinc clavetejades en la qual es representa el miracle, realitzades el 1907. La nau interior es cobreix amb volta de canó apuntada, construïda en rajola, als peus de la qual es troba el cor alt amb accés mitjançant escala de caragol. El presbiteri té dues graderies, l'altar major és de marbre sostingut per dues columnes amb un retaule de taulells adossat a la paret amb la representació del miracle. Als costats de l'altar hi ha dues portes apuntades que donen pas a la sagristia.

Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (PAT de l’Horta i PGOU d’Alboraia)

• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPE _06.02: Ermita dels Peixets
• Proyecto de Revisión del PGOU de Alboraia. Plan General Estructural de Alboraia. Catálogo de Protecciones. Fichas individualizadas del Catálogo. 2019. Fitxa núm. CP-26.
• Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Béns del catàleg d’Etnologia, fitxa: Ermita dels Peixets, autoria: ¿?
• Las ermitas de Alboraya
• Ermitas y Santuarios de la Comunidad Valenciana

GARÍN, F. M. (1986): Catálogo Monumental de la Provincia de Valencia, València, Caja de Ahorros de Valencia, p. 534-535.
PASTRANA PAVÍA, C. (2014): Catálogo y puesta en valor del patrimonio arquitectónico de la Huerta de Alboraya, Treball fi de màster, Universitat Politècnica de València.
DESPIAU MORA, Mª. M. (2014): Inventario y análisis de las ermitas de La Huerta Norte de Valencia. Alboraya, Treball fi de carrera, Universitat Politècnica de València.
PEPÍN, Matilde (2003): Santuarios Valencianos, un viaje etnográfico, València, Consell Valencià de Cultura.
PEPÍN, Matilde (1996): Ermitas de la Comunidad Valenciana, València, Ed. Carena.
LLUCH GARÍN, L. (1980): Ermitas y paisajes de Valencia, València, Caja de Ahorros de València.

Fotos: Càtedra L'Horta de València