Segle XVII

Segons els catàlegs del PGOU de València (2013) i del PAT de l’Horta (2018), els seus orígens serien del segle XVII en base a algunes característiques peculiars de la seua arquitectura, però tant el web Ermites de la Comunitat Valenciana com el dels Campaners li donen una cronologia del segle XVIII. Fins l’any 1902 depenia de la parròquia de Foios, moment en el qual passà a dependre eclesiàsticament de la de Bonrepòs. Atenent l’advocació, les festes les celebra del 9 al 12 d’octubre.

L’ermita estava en un entorn totalment d’horta si bé amb la peculiaritat de trobar-se construïda vora l’antic camí reial de Morvedre conegut com carretera vella de Barcelona en la segona meitat del segle XX, això és, la principal via de comunicació històrica de l’Horta-nord: un lloc de pas. Actualment ha quedat en un entorn semiurbà, amb camps encara en cultiu per la banda nord però amb edificacions per la part meridional i oriental, afectada per una gasolinera quasi al seu davant i l’intens tràfic de la carretera. Des del punt de vista arquitectònic, segons els catàlegs del PGOU de València (2013) i del PAT de l’Horta (2018) així com el web de les Ermites de la Comunitat Valenciana es tracta d’un senzill temple exempt d’altres edificacions, d’una nau i cobertura a dues aigües. A la seua banda esquerra té adossada la casa de l’ermità. La seua planta és rectangular, amb unes dimensions de 16 x 7,80 m aproximadament i amb la façana principal donant a la carretera. Està construïda de rajola i arrebossada per l’exterior, tota ella emblanquinada. La fusteria de portes i finestres és de fusta i la coberta de teules àrabs. La façana té una portalada amb llinda rectangular, sobre ella una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu del Pilar i flanquejada per dos fanals. El triangle superior del frontó disposa d’una finestra i queda culminat per una espadanya amb la seua campaneta. Al seu interior, la nau és de volta de canó amb arcs de mig punt sostinguts per columnes adossades al mur i amb capitells corintis. Element peculiar és que davant la porta principal es conserva un pou i el seu abeurador per a cavalleries.

Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (Catàleg del PGOU de València (2013), Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana i PAT de l’Horta (2018).

• Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. (EPE_SU_17.02), pp. 573-576.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPE _04.05: Ermita de la Virgen del Pilar
• Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Béns del catàleg d’Etnologia, fitxa: Ermita del Pilar (Cases de Bàrcena).
• Ermitas y Santuarios de la Comunidad Valenciana. Ermita del Pilar (Cases de Bàrcena)
• Inventari de Campanes. Ermita del Pilar (Cases de Bàrcena)

GARÍN, F. M. (1986): Catálogo Monumental de la Provincia de Valencia, València, Caja de Ahorros de Valencia, pp. 578-579.
PEPÍN, Matilde (2003): Santuarios Valencianos, un viaje etnográfico, València, Consell Valencià de Cultura.
PEPÍN, Matilde (1996): Ermitas de la Comunidad Valenciana, València, Ed. Carena.
LLUCH GARÍN, L. (1980): Ermitas y paisajes de Valencia, València, Caja de Ahorros de València.

Fotos: Càtedra L'Horta de València