Camí Vell de Picassent, 2 i 4. Per arribar, cal prendre la carretera d’Alba fins la rodona de Paiporta, on trobarem a mà esquerra l’alqueria que dona nom al camí.
segles XVIII i XIX
Segons M. del Rey (Catàleg de la Revisió del PGOU de València, 2013), sembla que el nom de l’ermita de la Mare de Déu de l’Aurora és el que dóna nom al conjunt de l’Alqueria d’Alba, propietat original del Marqués de Llaneres i construïda entre finals del segle XVIII i principis del XIX.
Tant l’alqueria com l’ermita annexa es troben en el traçat del camí vell de Picassent, una de les rutes bàsiques de circulació de l’Horta des de l’època medieval, i a pocs metres d’ella encara s’hi troba una de les creus de terme que marcaven dits camins durant segles. Segons M. del Rey (Catàleg de la Revisió del PGOU de València, 2013), l’ermita és un edifici senzill de planta baixa i un pis, que ocupa la part dreta del conjunt urbanístic amb un accés lateral i separat de la resta de l’alqueria. Posteriorment se li va afegir un altre cos per augmentar la seua capacitat, com demostren les seues fàbriques de maçoneria amb cantons de rajola, possiblement del segle XIX o principis del XX. En la primera planta està situada la vivenda de l’ermità, a la qual s’accedia a través de l’interior de l’ermita. En la part superior de la porta d’accés trobem una espadanya amb una campaneta i amb una creu en la part alta. Segons el web Campaners.com, l’actual campaneta és de l’any 1868.
Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013) - EPE_SNU_19.04
Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni:
PATODHV. EPA_18.01 Conjunt Ermita, Creu i Alqueria d'Alba
Mare de Déu de l’Aurora- Ermitas de la Comunidad Valenciana
Campaners.com - De l’alqueria - Ermita de l’Alqueria d’Alba
Inventari de Campanes de Campaner.com - Ermita de l’Alqueria d’Alba
https://valenciablancoynegro.blogspot.com/2021/02/la-torre-alqueria-de-alba-virgen-de-la.html
Garín, F. M. (1986): Catálogo Monumental de la Provincia de Valencia, València, Caja de Ahorros de Valencia,.
Pepín, Matilde (2003): Santuarios Valencianos, un viaje etnográfico, València, Consell Valencià de Cultura.
Pepín, Matilde (1996): Ermitas de la Comunidad Valenciana, València, Ed. Carena.
Lluch Garín, L. (1980): Ermitas y paisajes de Valencia, València, Caja de Ahorros de València
Fotos: C. Verdeguer, Google Street View
