Està situada a la Partida del Miracle núm.15. S’hi arriba des del nucli urbà d’Alboraia, pel camí de la Mar direcció la platja i girant per l’esquerra pel mig del polígon industrial direcció el barranc del Carraixet fins creuar-lo totalment. Queda al davant, en mig de l’espai d’horta que hi queda.
Està rehabilitada i cuidada.
Any 1881
Segons el Catàleg de Patrimoni del PGOU d’Alboraia va ser construïda entre els anys 1881-1883, per tant en dates similars a les altres ermites del terme, amb participació de l'Ajuntament i amb almoines dels fidels. Alguns relats parlen de què va fer-se sobre una ermita anterior que es remuntaria al segle XV, però no hi ha cap dada documental o material que ho justifique fins el moment. I tampoc és correcte que al lloc hi havia el poblat morisc de Rafelterràs ja que sí sabem per la documentació medieval dels arxius valencians que mai no hi hagué cap població mudèjar o morisca al terme d’Alboraia des del segle XIII. A més, la “Relación circunstanciada de los pueblos de la diócesis de Valencia”, ordenada recopilar per l’arquebisbe Fabián i Fuero l’any 1790 en temps del rei Carles IV, no identifica cap ermita en dit any en aquesta partida de la Mar d’Alboraia. Posteriorment, l’edifici va patir danys durant la Guerra Civil (1936-1939) i va ser restaurat en la dècada del 1940. Actualment segueix oberta puntualment i es manté en molt bon estat.
Segons el Catàleg del PAT de l’Horta (2018) i el de Proteccions del PGOU d’Alboraia (2019) l'ermita consta de dues parts: el cos principal, de planta rectangular, en una sola nau i coberta de teula àrab de dos aiguavessos, i un segon adossat a la capçalera amb funcions de sagristia, de menor altura i coberta a tres aigües. La façana principal compta amb una àmplia porta amb llinda d'arc rebaixat i portes de zinc, un medalló ceràmic amb l'advocació del sant en la seua escena habitual de gegant pietós i, sobre ella, un frontó i una espadanya amb campana i creu. Construïda amb fàbrica de rajola, en l'actualitat està pintada en tons ocres i granats. A l'interior, la planta és rectangular amb un cor elevat al qual s'accedeix per una escala de caragol. En els laterals, unes pilastres acanalades que suporten una cornisa des de la qual naix una volta de canó amb arcs. Finalment, una fornícula entre dues columnes en la testera amb la imatge de sant Cristòfol.
Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (PAT de l’Horta i PGOU d’Alboraia)
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPE _06.04: Ermita de Sant Cristòfol, pp. 327-328
- Proyecto de Revisión del PGOU de Alboraia. Plan General Estructural de Alboraia. Catálogo de Protecciones. Fichas individualizadas del Catálogo. 2019. Fitxa núm. CP-23.
- Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Béns del catàleg d’Etnologia, fitxa: Ermita de San Cristóbal mártir, autoria: ¿?
- Las Ermitas de Alboraya
- Ermita y Santuarios de la Comundad Valenciana
FERRER SELMA, A. (1985): “Las Ermitas de Alboraia: Santa Bárbara, San Cristóbal y el Cristo de las Ánimas”, dins 1es Jornades d’Història d’Alboraia, València, Ajuntament d’Alboraia, pp. 31-40.
GARÍN, F. M. (1986): Catálogo Monumental de la Provincia de Valencia, València, p. 536.
PASTRANA PAVÍA, C. (2014): Catálogo y puesta en valor del patrimonio arquitectónico de la Huerta de Alboraya, Treball fi de màster, Universitat Politècnica de València.
DESPIAU MORA, Mª. M. (2014): Inventario y análisis de las ermitas de La Huerta Norte de Valencia. Alboraya, Treball fi de carrera, Universitat Politècnica de València.
PEPÍN, Matilde (1996): Ermitas de la Comunidad Valenciana, València, Ed. Carena.
Lluch Garín, L. (1980): Ermitas y paisajes de Valencia, València, Caja de Ahorros de València.
Fotos: Càtedra L'Horta de València
