Segles XVI-XX

Segons el Catàleg dirigit per F. Garín (1986), l’actual església fou construïda al segle XVI, i va fer-se una reforma important l’any 1929. Des del segle XIV, com les veïnes poblacions de Montcada, Benifaraig, Carpesa i Borbotó, estigueren aquests pobles sota la jurisdicció feudal de l’orde de Santa Maria de Montesa. Va ser amb la Revolució Burgesa en la dècada del 1830 quan totes les competències legals passaren a l’arquebisbat de València.

L’església està situada a la plaça central de la localitat i per tant sempre ha tingut un caràcter urbà. Encara resta ben visible actualment, envoltada per la casa rectoral i algunes altres cases, si bé una finca moderna la supera en altura a curta distància i trenca la imatge secular del nucli central del poble. Segons el Catàleg dirigit per F. Garín (1986) i recull el catàleg del PGOU de València (2013) i el de la Direcció General de Patrimoni, l’edifici té una planta de creu llatina si bé originalment era una sola nau rectangular. Dita modificació de deus naus laterals així com una nova portada a la plaça són de l’any 1929, i actualment té una superfície de 429 metres quadrats. La nau central està coberta per una volta de canó amb llunells i les dues laterals per volta de creueria. La connexió de les naus és per arcs de mig punt amb pilars corintis. Dalt el creuer hi ha una cúpula de mitja taronja amb tambor dotat de quatre finestres. Té un campanar de planta quadrada, de dos cossos, i acaba en un remat dotat de cupuleta circular. La gran cúpula està recoberta de teules vidriades de colors blau i blanc. Actualment l’edifici disposa de dues portalades, la més antiga als peus de la nau central, i una segona oberta l’any 1929 en el lateral que dóna a la plaça. Tot l’edifici està construït de rajola, arrebossada i pintada, mentre que el campaner és de carreus. Interiorment es conserven esgrafiats en diverses parts, si bé el mobiliari és de meitat del segle XX.

Bé de Rellevància Local-Monument d’Interés Local. Revisió simplificada del Pla General de València (PGOU) 2013.

Bé de Rellevància Local-Monument d’interés local (Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.

• Revisió Simplificada del Pla General de València (PGOU-2013). Catàleg estructural de béns i espais protegits d’origen urbà. SU. 17.12 Fitxa: Iglesia Parroquial de la Asunción y Santa Bárbara
• Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Secció 2A-BRL, Béns immobles 2ª, Monument d’interés local, fitxa: Iglesia Parroquial de la Asunción y Santa Bárbara
• Parròquia de l'Assumpció i Santa Bàrbera de Massarrojos. Inventari de campanes

GARÍN, F. M. (1983): “Iglesia parroquial de la Asunción y Santa Bárbara, de Masarrochos”,, dins: F. Mª. Garin (dir.): Catálogo monumental de la ciudad de Valencia, València, Caja de Ahorros de Valencia, pp. 333-334.

MARTÍNEZ ALOY, J.: “Masarrochos”, dins Geografía General del Reino de Valencia, t. I. Provincia de Valencia, Barcelona, p. 864.

PASCUAL GIMENO, S. (1979): Torres y campanarios valencianos, València, p. 56.

Fotos: M. Alemany, google Street View, Google Earth