
Està situada al carrer Carmelo Vicent nún. 4 de dita localitat.
Segles XVIII-XIX
Segons el Catàleg dirigit per F. Garín (1986), l’actual església fou construïda a finals del segle XVIII, si bé l’estudi de les seues campanes proposa unes dates entorn del 1731. En tot cas seria sobre una edificació anterior, probablement baixmedieval. Des del segle XIV, com les veïnes poblacions de Montcada, Benifaraig, Massarrojos i Borbotó. estigueren aquests pobles sota la jurisdicció feudal de l’orde de Santa Maria de Montesa. Va ser amb la Revolució Burgesa en la dècada del 1830 quan totes les competències legals passaren a l’arquebisbat de València.
L’església està situada cantonera a la menuda plaça central de la localitat i per tant sempre ha tingut el caràcter urbà i encara ben visible actualment; resta envoltada de cases de menor altura per les altres dues parts. Segons el Catàleg dirigit per F. Garín (1986) i recull el catàleg del PGOU de València (2013), l’edifici té una planta rectangular amb una superfície de 540,51 metres quadrats Consta de tres naus amb la central coberta per una volta de canó dividida en sis trams i capelles entre els contraforts que sostenen els murs laterals. La capella de “la comunió” s’hi troba en un lateral de la capçalera. Les naus laterals resten connectades a la central per arcs de mig punt i la nau central és recorreguda per la seua part superior per una estreta cornisa dotada de barana. El presbiteri té una volta amb absis i als peus de la nau s’hi troba el cor, sobre l’entrada principal. L’església té dues parts, una als peus de la nau central i altra en el seu lateral dret, aquest més ornada. El campanar és de base quadrada i de gran altura respecte a les naus; està situat fent cantonera a la plaça i el carrer principal. Dividit en tres trams, amb l’espai de campanes i acabat en un doble templete en dos pisos i mini-teuladeta de color blau. L’obra és de rajola i mamposteria, amb ús de la pedra en diverses parts i en la decoració de la portalada. La coberta exterior, a dues aigües, està recoberta de teula. El mobiliari i imagineria interiors són de meitat del segle XX.
Bé de Rellevància Local-Monument d’Interés Local. Revisió simplificada del Pla General de València (PGOU) 2013.
Bé de Rellevància Local-Monument d’interés local (Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
- Revisió Simplificada del Pla General de València (PGOU-2013). Catàleg estructural de béns i espais protegits d’origen urbà. SU. 17.06
- Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Secció 2A-BRL, Béns immobles 2ª, Monument d’interés local, fitxa: Iglesia Parroquial de los Santos Abdón y Senén (Carpesa)
- Parròquia dels Sants de la Pedra de Carpesa. Inventari de campanes
A. C., M. (1983): “Iglesia parroquial de los Santos Abdon y Senen”, dins: F. Mª. Garin (dir.): Catálogo monumental de la ciudad de Valencia, València, Caja de Ahorros de Valencia, p. 323.
MARTÍNEZ ALOY, J.: “Borbotó”, dins Geografía General del Reino de Valencia, t. I. Provincia de Valencia, Barcelona, pp. 860-861.
PASCUAL GIMENO, S. (1979): Torres y campanarios valencianos, València, p. 46.
Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth