Segle XVII

Segons el Catàleg dirigit per F. Garín (1986), l’església fou construïda a finals del segle XVII, si bé l’edifici actual és de l’any 1789, obra de l’arquitecte valencià Antoni Gilabert, director de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València a finals del segle XVIII. Durant dits segles depengué eclesiàsticament de la parròquia de Carpesa, i només l’any 1942 fou erigida en parròquia, situació que ha perdurat fins el moment present.

L’església està situada a la plaça principal de la localitat i per tant sempre ha tingut el caràcter urbà visible actualment, en aquest cas remarcat per tractar-se encara del major edifici de la població. Fa cantó amb la plaça i un carrer lateral, i resta envoltada de cases de menor altura per les altres dues parts. Segons el Catàleg dirigit per F. Garín (1986) i recull el catàleg del PGOU de València (2013), l’edifici té una planta rectangular amb uns superfície d 483 metres quadrats, amb una nau central única i capelles entre els contraforts que sostenen els murs laterals. Està recoberta per una volta de canó i dotada d’una cúpula de mitja taronja amb tambor. Està dotada de cor als peus de la nau i destaca al lateral esquerre una capella “de la comunió” més moderna i recoberta amb una cupuleta. La façana principal està dividida en tres nivells amb una portalada central se sellars, amb llindarl, i rematada per un frontó en corba. Les finestres i decoració són simétriques. El campanar és de base quadrada i està situat a l’esquerra de la portalada, amb l’espai de campanes i recobert amb una cupuleta. Tota l’obra és de rajola, només amb l’excepció dels fonament i el marc de la porta. La coberta exterior, a dues aigües, i la cúpula estan recobertes de teula de color blau. Es conserva la decoració interior d’estucat en guix i pintures de l’època. El mobiliari és del segle XX, si bé allò més rellevant és que conserva un magnífic retaule gótic a l’altar major que ha donat nom a un tipus pictòric conegut com “mestre de Borbotó”.

Bé de Rellevància Local-Monument d’Interés Local. Revisió simplificada del Pla General de València (PGOU) 2013.

Bé de Rellevància Local-Monument d’interés local (Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.

• Revisió Simplificada del Pla General de València (PGOU-2013). Catàleg estructural de béns i espais protegits d’origen urbà. SU. 17.19
• Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Secció 2A-BRL, Béns immobles 2ª, Monument d’interés local, fitxa: Iglesia Parroquial de Santa Ana (Borbotó)
• Parròquia de Santa Anna de Borbotó. Inventari de campanes
• Interior de l’església de Borbotó

M. G., F. (1983): “Iglesia parroquial de Santa Ana de Borbotó”, dins: F. Mª. Garin (dir.): Catálogo monumental de la ciudad de Valencia, València, Caja de Ahorros de Valencia, pp. 319-320.

MARTÍNEZ ALOY, J.: “Borbotó”, dins Geografía General del Reino de Valencia, t. I. Provincia de Valencia, Barcelona, pp. 858-860.

PASCUAL GIMENO, S. (1979): Torres y campanarios valencianos, València, p. 42.

SARALEGUI, L. de (1927): “Las tablas de la iglesia de Borbotó”, Archivo de arte valenciano, núm. 13, pp. 67-81.

Fotos: M. Alemany, Google Street View, Google Earth