S’hi troba situada en un lateral de la carretera CV-404, al sud del llit nou del riu Túria, entrant des de la V-30, en passar la carretera de Perrina, entre camps cultivats i cap rastre de la fàbrica de rajoles de la qual formava part.
principis del segle XX.
Segons M. del Rey (Catàleg annex del Pla General d’Ordenació Urbana de València, 2013), es tracta d’una de tantes xemeneies que formaven part del paisatge de l’Horta entre finals del segle XIX i principis del XX quan a les afores de la ciutat, enmig encara dels camps, s´hi construïren les primeres fàbriques industrials de la capital. En aquest cas formava part d’un rajolar, una gran fàbrica de rajoles de fang, situada vora l’antic camí de l’alqueria de Sorlí, ara carretera de Perrina.
L’antiga fàbrica rajolera i el seu fumeral estaven en el seu temps en un entorn totalment agrícola creuat pels canals de la Séquia de Faitanar. Amb la construcció del nou llit del riu Túria i progressivament de noves carreteres i en els darrers temps alguna indústria, el seu emplaçament ha quedat envoltat d’infraestructures que acoten molt el seu entorn. De la primitiva rajoleria no en queda res, només el fumeral protegit, el qual, segons explica M. del Rey (Catàleg annex del Pla General d’Ordenació Urbana, 2013), està construït també de rajola. Formalment consta d'un basament quadrangular rematat per una cornisa amb denticles que marca la línia de transició amb el tronc, de secció octogonal i de forma troncocònica. Es remata amb una corona i llanterna emmarcada per dues motlures de rajola. No té revestiment i el seu color és l’habitual de terracota. Actualment, tot i la seua protecció legal, ha perdut gran part del seu significat en quedar aïllat, sense rastre de la fàbrica de la qual formava part.
Bé de rellevància local, espai etnològic, segons el Catàleg annex de patrimoni del PGOU de València (2013).
Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar (2008). Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, Element EPA_17.04, p. 304. https://www.upv.es/contenidos/CAMUNISO/info/U0684567.pdf
Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013) - EPE_SNU_19.03. https://www.valencia.es/ayuntamiento/urbanismo2.nsf/0/0F2210D9A2078A7FC1257E76003073DA/$FILE/19.03-EPE%20Chimenea%20Av.%20Tres%20Cruces_firmado.pdf?OpenElement
Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPE_17.02, pp. 615-616. http://politicaterritorial.gva.es/auto/planes-accion-territorial/PATHorta/05%20Cat%c3%a1logo%20de%20protecciones.%20Documento%20informativo_2.pdf
Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni. https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=17470&lang=es
Guia Repsol. https://www.guiarepsol.com/es/viajar/nos-gusta/ruta-por-las-chimeneas-industriales-de-valencia/
López Patiño, Mª. G. (2007): Chimeneas industriales para una generación de constructores valencianos. Burgos
LÓPEZ PATIÑO, M. (2013). Chimeneas industriales de fábrica de ladrillo en el Levante y Sureste español. Influencia sobre otros territorios. Estudio y análisis de las tipologías constructivas (Doctoral dissertation, Editorial Universitat Politècnica de València)
LARA, M. C. H., & JIMÉNEZ, A. L. (2005). “Chimeneas: testigos de nuestro patrimonio industrial”, Verdolay: Revista del Museo Arqueológico de Murcia, (9), 375-392.
López Patiño, G., Verdejo Gimeno, P., Martínez Antón, A., & Benlloch Marco, J. (2016), “Proceso de ejecución de chimeneas industriales de ladrillo valencianas y murcianas”, Informes De La Construcción, 68(543). https://informesdelaconstruccion.revistas.csic.es/index.php/informesdelaconstruccion/article/view/5656
RODRÍGUEZ PEDRAZA, Dolores (2015), Patrimonio industrial en l’horta oest: web inpatheind, Tesi doctoral on-line, Universitat Politècnica de València.
Fotos: E.Guinot
