
Camí de la Partida de Dalt, n. 19.
S’hi arriba des de l’avinguda Pio Baroja, a l’altura del cementiri de Campanar
Principis del segle XX
Segons expliquen E.Guinot i S. Selma (2005), tot i que el molí és de meitat del segle XIX aproximadament, va ser a finals del segle XIX i principis del XX quan va introduir-se el vapor com força motriu per augmentar la potència de treball de la maquinària molinera, per a la qual cosa era necessària la construcció de la xemeneia. En aquest cas sembla molt lògic atenent que dita fila de Tormos no tenia aigua corrent tots els dies de la setmana, sinó per tanda.
Segons explica M. del Rey (Catàleg del PGOU de València, 2013; PAT de l’Horta, 2018), el fumeral forma part del conjunt industrial del molí de Llobera, construït sobre la Fila de Campanar de la Séquia de Tormos, en un entorn encara hui en dia de caràcter rural. Per la seua forma constructiva, amb una base quadrada i un fust octogonal de rajola cuita, sembla que podria haver estat construït en la dècada de 1920-1930, si bé Mª. G. López (2013) no li atorga una data concreta. Actualment es conserva complet i manté en la part superior el capitell decorat.
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_10.07, p. 170.
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. Element EPH_SNU_04.03, pag 81-86
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_10.06: “Molí de Llobera y Chimenea”, pp. 449-451.
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Molí de Llobera”. Autors: Lloria, R., Selma, S., Guinot, E.
- Guia Repsol per les ximeneres de València
- http://www.sedhc.es/biblioteca/actas/CNHC_7%20(75).pdf
- https://informesdelaconstruccion.revistas.csic.es/index.php/informesdelaconstruccion/article/view/5656
Guinot, E., Selma, S. (2005): Les séquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos. València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp 172 -173.
LÓPEZ PATIÑO, M.G. (2013). Chimeneas industriales de fábrica de ladrillo en el Levante y Sureste español. Influencia sobre otros territorios. Estudio y análisis de las tipologías constructivas (Tesis Doctoral, Editorial Universitat Politècnica de València)
LARA, M. C. H., & JIMÉNEZ, A. L. (2005). Chimeneas: testigos de nuestro patrimonio industrial. Verdolay: Revista del Museo Arqueológico de Murcia, (9), 375-392.
Imatges: E.Guinot, Google Street View, Google Earth