Logo de la Universdad de Valencia Logo Cátedra L'Horta de València: Patrimonio, Vida, Futuro Sostenible Logo del portal

Fumeral del Molí Nou de Campanar

Fumeral del Molí Nou de Campanar
Provincia: València.
Comarca: València.
Municipio: València.
Poblado: Campanar.
Localización y acceso:

Camí de la Partida de Dalt, n. 46. S’hi arriba des de l’avinguda Pio Baroja, a l’altura del cementiri de Campanar.

Latitud y longitud: 39.490324, -0.423667; 39°29'25.2"N 0°25'25.2"W
Tipo de bien material: Fábrica, Chimennea.
Estado: Deteriorado.
Tipo de uso: Industrial.
Titularidad: Privada.
Proteción: Bien de relevancia local.
Cronología

Principis del segle XX

Historia

Segons expliquen E.Guinot i S. Selma (2005), tot i que el molí és d’origen medieval, el conjunt molinar industrial és del voltant del 1900. Fou en aquesta època quan en part dels casals molinars valencians va introduir-se el vapor com una nova energia complementària de la hidràulica per moure màquines més grans i potents. A més, en el cas del Molí Nou en el primer terç del segle XX s’abandonà l’activitat farinera i el conjunt passà a ser una fàbrica d’adobats de pells i més avant de pinsos per animals. És en aquest context en el qual s’hi edificaria la xemeneia. Per la seua forma constructiva, sembla que podria haver estat construït en les dècades de 1920-1930, si bé Mª. G. López (2013) no li atorga una data concreta.

Descripción

Segons explica M. del Rey (Catàleg del PGOU de València, 2013; PAT de l’Horta, 2018), el fumeral forma part del conjunt industrial del Molí Nou o de la Saïdia, construït sobre la séquia mare de Mestalla, en un entorn encara hui en dia de caràcter rural. La xemeneia forma part de les instal·lacions industrials més modernes. La seua forma constructiva consta d’una base i un fust octogonals, de rajola cuita, i Mª. G. López (2013) explica amb cert detall la decoració de la seua base, amb coixinets i formes triangulars, i que la cantonada de dues cares de dita base es resol amb una peça “aplantillada” de cantó i simètrica, solucions bastant exclusives d’aquest fumeral en el conjunt valencià. En els darrers anys ha patit un evident deteriorament per l’extrem superior i ha perdut la decoració corresponent, tal com li ha passat a tot el conjunt edificat.

Publicaciones

Guinot, E., Selma, S. (2005): Les séquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos. València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp 166 -168.

LÓPEZ PATIÑO, M. (2013). Chimeneas industriales de fábrica de ladrillo en el Levante y Sureste español. Influencia sobre otros territorios. Estudio y análisis de las tipologías constructivas (Doctoral dissertation, Editorial Universitat Politècnica de València).

LARA, M. C. H., & JIMÉNEZ, A. L. (2005). Chimeneas: testigos de nuestro patrimonio industrial. Verdolay: Revista del Museo Arqueológico de Murcia, (9), 375-392.

Ubicación y Entorno
Fotogalería

Imatges: E.Guinot, Mª.G.López, Google Earth, plànols antics