Segles XI-XII, abans de la conquista cristiana del XIII.

Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), les llengües del braç de Dalt – braç del mig són el darrer partidor del braç de Petra, una de les tres séquies que conformen la de Mestalla. Es troben al final del seu sistema hidràulic i per això no té les dimensions ni envergardura d’altres partidos situats en llocs on les séquies porten més aigua. En aquest cas él que fa és partir l’aigua entre els dos braços que vertebren l’espai d’horta de Poble Nou, antic territorio medieval de l’alqueria de Petra, situada entre el camí de Montcada i el caixer de la séquia mare de Rascanya per l’est, fins acabar en la zona de marjals medievals que hi havia a la zona que es coneix com el barranc de Carpesa i des d’ell acabar l’aigua sobrant en el barranc del Carraixet. Atenent l’existència de dita alqueria de Petra en el moment de la conquista de Jaume I en el segle XIII, és raonable pensar que els orígens del partidor són islàmics. No hi ha indicis de canvis rellevants en la seua funció durant segles i sempre ha estat propietat de la comuna de la séquia de Mestalla fins l’actualitat.

Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), durant segles aquesta llengua ha estat poc més que unes pedres i un tallamar senzill, perquè encara hui en dia les séquies que en formen part són de terra. Poc a veure amb altres llengües de l’Horta que havien de partir cabals d’aigua molt més abundants. El canvi més rellevant ha tingut lloc sobre l’any 2004, quan es va fer de formigó el punt de partició de l’aigua i el propi tallamar, i en els dos braços s’han instal·lat sengles torns metàl·lics per obrir i tancar les respectives séquies. Tot és nou, però al mateix temps s’ha perdut la seua senzilla arquitectura tradicional.

El partidor ha estat fet de nou amb formigó i està en bon estat.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Fitxa EPH_08.01, p. 155.
• Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. EPH_SNU_17.04, pp. 227-230.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_08.01, p. 357-358.

GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les séquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos. València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp

SELMA CASTELL, S. (2014): Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, p. 292-293.

GUINOT, E. (2005): “L’Horta de València a la Baixa Edat Mitjana. De sistema hidràulic andalusí a feudal”, Revista Afers. Fulls de pensament i recerca, n. 51, pp. 271-300.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA J. (Coord). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth