S’accedeix pel camí de la Partida de Dalt, que naix a l’Avinguda Pio Baroja de València a l’altura del cementeri de Campanar. La localització aproximada es Partida de dalt nº 22, a uns cent metres de l’avinguda, a la banda dreta. Estan soterrades.
Al trobar-se soterrat es desconeix l’estat actual però la séquia de Petra continua passant i és probable que encara s’hi trobe al lloc.
És d’època andalusí, anterior al segle XIII, ja que és el que tallava l’aigua per regar tot l’entorn del nucli urbà de Campanar.
Les llengües de Ponça, que prenen el nom de l’antic molí del Comte o de Ponça situat a l’altura de l’actual carrer Artur Ballester i actualment desaparegut, són el primer partidor d’aquest tipus de la séquia o braç de Petra. Era realment important en el seu sistema hidràulic ja que és d’on partia l’aigua vers tot l’entorn del nucli urbà de Campanar, i la seua séquia, el braç de Campanar o del Mig, és el que encara dibuixa el peculiar traçat ondulat que creua l’antiga alqueria, hui en dia anomenat carrer Mossén Rausell i després carrer Benidorm. Els seus orígens, per tant, són els del traçat primer de la séquia de Petra i del reg de l’alqueria medieval de Campanar, per la qual cosa necessàriament ha de ser anterior a la conquesta de Jaume I en el segle XIII, d’època andalusí i més probable dels segles IX o X que més tard per ser Campanar una de les primeres zones cultivades en la València musulmana. Posteriorment, els canvis en la seua situació són mínims. Sempre ha estat propietat de la comuna de Mestalla, la qual s’ha encarregat de la seua reparació i manteniment. El fet més rellevant que ha patit en època contemporània ha estat la seua inutilització com partidor, tot i que encara passa l’aigua per la séquia de Petra. Aquest fet ha tingut lloc en la dècada del 1990 quan l’Ajuntament de València va aprovar la urbanització de tot l’entorn de Campanar i del conegut “camí del Pouet”. Amb la desaparició dels camps regats, també va trobar la seua fi aquest partidor.
Les llengües de Ponça es troben en el braç de Petra quan se separa del camí de la partida de Dalt. El braç de la dreta era el de la fila de Campanar o del Mig, mentre que el de l’esquerra era i és el de la séquia mare de Petra. Segons s’observa en els plànols cadastrals de València de l’any 1929, l’obra hidràulica està formada per, un tallamar de pedra que dividida l’aigua entre els dos braços, allargat per una espiga probablement també de pedra com és usual, per mantenir al seu lloc la pedra del tallamar. Els laterals també estarien fets de sellars i argamassa, així com és possible el terra de la séquia en aquest punt, però atenent el haver quedat soterrades per la seua inutilització no és possible a hores d’ara donar-ne més detalls. És evident la utilitat d’una excavació arqueològica.
En l’actualitat es troba soterrada i no es visible des de la superfície.
GUINOT, E.; SELMA, S. (2005): Les séquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos. València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp.
SELMA CASTELL, S. (2014): Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, p. 432. www.tdx.cat › bitstream › sselma
GUINOT, E. (2005): “L’Horta de València a la Baixa Edat Mitjana. De sistema hidràulic andalusí a feudal”, Revista Afers. Fulls de pensament i recerca, n. 51, pp. 271-300.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. (Coord. J. Hermosilla), València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.
Fotos: E.Guinot, Google Earth
