Estan soterrades en el límit de terme entre València i Burjassot, al costat de l’alqueria de la Torre, en el camí vell de Burjassot i darrere el gran parc municipal de Benicalap. És la cantonada del carrer Alqueria dels Moros amb carrer Andreu Alfaro.
Estan soterrades i les séquies totes entubades, per la qual cosa no són visibles. A sobre, hi ha construida una xicoteta caseta per a la protecció dels torns.
Segles X-XI.
Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), aquestes llengües estan situades en el braç de Ferrando, la séquia que naix per l’esquerra de les llengües del Raig, tot en el sistema de la séquia de Tormos. A elles naixen, per l’esquerra el braç de Fernando i per la dreta la séquia de les Barraques, que es dirigeix la veïna alqueeria dels Moros. L’origen de les llengües de Ferrando-Barraques és d’època islàmica medieval, anterior a la conquesta cristiana del segle XIII. Posteriorment, han continuat funcionat sempre sota propietat de la Comunitat de regants de la séquia de Tormos, la qual se n’ha encarregat del seu manteniment i reparacions fins a l’actualitat. Els canvis més importants que ha patit ha estat el seu soterrament i deteriorament de l’Horta del seu voltant a finals del segle XX.
Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), aquest partidor consisteix en un tallamar de pedra situat al centre de la séquia del braç de Ferrando de la séquia de Tormos, i que té com a funció dividir l’aigua en dues parts proporcionals: una majoritària que continua recta pel braç de Ferrando i una de secundària que correspon al braç de les Barraques. En estar soterrat, no s’ha pogut fer una identificació real del seu estat, materials usats i condicions de manteniment o reformes modernes.
La revisió simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València aprovat l’any 2013, les inclou en l’àrea de protecció de l’alqueria de la Torre i estableix la necessitat de dur a terme una campanya arqueològica que establisca el valor històric i patrimonial que poguen tenir hui en dia.
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_09.01, p. 157.
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. Element EPA_SU_16.02, Fitxa de l’alqueria de la Torre. Incloses les llengües en l’àrea de protecció de dita alqueria, p. 523.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH2_09.01.
GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 166.
SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 311.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
HERMOSILLA, J. (Coord.) (2007): El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana.
Fotos: Càtedra de L'Horta de València - Google Earth
