Les actuals llengües, canviades de lloc a meitat del segle XX, es troben situades en una planta baixa d’un edifici del carrer Màlaga de la ciutat de València.
El seu origen és d’època islàmica, dels segles X-XI, i canviades de lloc a un centenar de metres en la dècada del 1960.
Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), l’origen d’aquestes llengües es sense dubte islàmic perquè és la segona gran partició d’aigües de la séquia de Mestalla entre els seus tres braços (Petra, Rambla i Algiròs) i per tant formen part estructural del seu sistema hidràulics. No és fàcil trobar documentació que les anomene al llarg dels segles; només a través d’algun conflicte pel repartiment de l’aigua se’n parla, com ara un plet d’abril de 1452 del comú de Mestalla contra l’amo del veí molí d’en Bas, llavors anomenat de Perfeta per ser el cognom del seu propietari en aquell temps, perquè havia alterat les dimensions de la boca del partidor i del tallamar per aconseguir més aigua a favor del braç d’Algirós, on estava construït el seu casal moliner. La seua localització històrica era dins la séquia de Mestalla, en la vora esquerra de l’actual avinguda de Burjassot cantonada al carrer Màlaga, en un camp on a principis del segle XX es va construir la fàbrica de Papelera Levantina i posteriorment les cases que hi ha ara. Al voltant de l’a’ny 1955 foren traslladades unes desenes de metres més avant, i es van quedar en la vorera de l’esmentat carrer de Màlaga, lloc on també es va construir en els anys 1970 un edifici, cosa que va convertir les dites llengües en un espai subterrani de la dita finca. Hui en dia han perdut la seua funció històrica perquè, encara que es manté el partidor en el mateix lloc, el braç d’Algirós ha sigut anul·lat per la desaparició de tot el seu perímetre de reg.
Les llengües de Rambla-Algiròs tradicional foren destruïdes en fer-se les finques que substituiren la fàbrica de Papelera Levantina l’any 1955, però a l’Arxiu de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer es conserva la planimetria de les noves llengües del carrer Màlaga però també algun plànol generalista que localitzat i dibuixa les antigues de la cantonada de l’actual Avinguda de Burjassot. Per dites imatges pot comprovar-se que eren unes llengües similars a totes les altres que coneguem de l’Horta de València, amb el tallamar central, els dos braços que començaven, tot construït amb sellars de pedra units per argamassa, i contava amb una particularitat: el braç de Rambla, que rega la part d’esquerra de la séquia naixia a la dreta de les llengües,, mentre que el d’Algirós ho feia al revés. Això obligava a que dos-cents metres més avall, abans de l’actual carrer Doctor Olòriz, ambdues séquies es creuaren entre si, passant el braç de Rambla per damunt del d’Algiròs. Quant a les noves llengües de l’any 1955, els plànols de la Confederació Hidrogràfica permeten comprovar com es va aprofitar per a “normalitzar” les dos séquies, fent que Algiròs anara per la dreta del partidor i Rambla per l’esquerra. També permeten comprovar que la nova llengua no partia per la meitat, sinó aproximadament un terç per a Algiròs i dos terços per a Rambla, de manera coincident amb la diferència de fanecades reals existents en favor de la segona segons els llibres de sequiatge dels segles XIX i XX. És possible per tant, que en segles anteriors la llengua original partira per la meitat i que, després, s’alteraren les seues dimensions en favor de la que havia guanyat superfície.
GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les séquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos. València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 128-130.
SELMA CASTELL, S. (2014): Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, p. 295-297.
GUINOT, E. (2005): “L’Horta de València a la Baixa Edat Mitjana. De sistema hidràulic andalusí a feudal”, Revista Afers. Fulls de pensament i recerca, n. 51, pp. 271-300.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
HERMOSILLA, J. (Coord.) El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.
Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth
