Época islàmica, segles X-XI
Com altres partidors i llengües de l’Horta de València, les de Sant Onofre no són una construcció que aparega habitualment a la documentació, especialment a l’anterior al segle XVIII. Els seus orígens són d’època andalusí, raonablement dels segles X-XI mentre no tinguem alguna notícia més precissa. I necessàriament foren construïdes al mateix temps que la séquia mare i la part principal del sistema hidràulic de Quart-Benàger-Faitanar, ja que és el primer i principal partidor de dit sistema. El que divideix les aigües entre les corresponents a Quart de Poblet i les que van a la séquia de Benàger vers Aldaia i Alaquàs. Fins i tot en algun moment en segles passats també va partir per aquest canal de Benàger l’aigua de la séquia de Faitanar, tot i que això generà repetits conflictes amb Quart i acabà fent-se la séquia pròpia de Faitanar que naix on hi era l’antic molí del Roll de Faitanar, ara desaparegut. La propietat sempre ha estat de la comunitat de regants de Quart i la de Benàger-Faitanar, les quals se n’han fet càrrec d’obres i reparacions, així com han protagonitzat repetits plets per com partia l’aigua entre les dues parts i comunitats.
El partidor de les llengües de Sant Onofre, també conegudes com llengües de Quart o de Benàger, consisteix d'un tallamar que divideix el cabal de l'aigua de la séquia mare de Quart-Benàger. La séquia de Quart deriva per l'esquerra, en direcció sud-oest, i la séquia de Benàger continua per la dreta vers les hortes d’Aldaia, Alaquàs i Picanya. Durant segles ha estat una construcció feta de sellars de pedra i argamassa, amb la pedra central del tallamar acabada en angle i mollons laterals per marcar exactment l’ample de cadascuna de les dues entrades. També era normal que tinguera lloses de pedra com sòl, per la mateixa raó d’evitat erosions i modificacions de la capacitat de partició. Tot això hui en dia ha desaparegut, almenys a simple vista, ja que tant els laterals de la séquia com el tallamr i l’espiga central presenten un lluït general de formigó que podria amagar almenys alguna part dels sellars de pedra històrics.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València, 2003, pp. 178-179.
SELMA CASTELL, Sergi. Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, 2014, pp. 165-177, i p. 617.
Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth
