Època islàmica, anterior al segle XIII.

Les llengües són un magnífic exemple de partidor d'aigües que genera dues noves séquies. El seu peculiar nom es deu a la forma física d'este element hidràulic ja que es tracta d'un tallamar central, construït dins del caixer de la séquia amb obra sòlida d'argamassa i inclús de carreus. La seua finalitat és la de dividir el cabal unitari d'aigua en dos parts proporcionals, no necessàriament iguals segons la seua ubicació en l'interior del caixer, que corresponen a les noves séquies que d'allí naixen. La seua localització dins de la séquia, en la mateixa direcció de l'aigua.

Segons Guinot et alii (1999) i també descriu el PGOU de Paterna, aquestes llengües són un magnífic exemple de partidor d'aigües que genera dues noves séquies. El seu peculiar nom es deu a la forma física d'este element hidràulic ja que es tracta d'un tallamar central, construït dins del caixer de la séquia amb obra sòlida d'argamassa i inclús de carreus. La seua finalitat és la de dividir el cabal unitari d'aigua en dos parts proporcionals que corresponen a les noves séquies que d'allí naixen. La seua localització és dins de la séquia, en la mateixa direcció de l'aigua.

Aquestes en concret conserven el tallamar, construït amb sòlids carreus i una forma apuntada, mentre que als marges dret i esquerre de la séquia es conserven també uns brancals de pedra tallada i, actualment, encastats a les modernes parets de formigó de la séquia. Igualment, es conserva en el seu lloc el llindar de pedra de les llengües, que ha servit per a anivellar el terra del nou caixer.

Els materials amb què està construït el caixer han variat amb el pas del temps, ara són de ciment i abans eren de terra, però allò que no ha canviat són les proporcions que han de mantindre les dues entrades d'aigua. Tot i això, actualment disposen de comportes amb taulers de fusta que permeten variar el volum i la direcció dels cabals d'aigua derivats cap a una séquia o l'altra. La construcció del nou caixer de formigó de la séquia va alinear les parets als brancals situats en els respectius marges del canal.

De la mateixa manera, a continuació es troba la divisió del braç principal en dos nous canals que han de passar per sota dels molins del Martinet i de Ferrando. La divisió del cabal es fa també amb un partidor de llengües instal·lat al mig del caixer, del qual sembla que només resten al seu lloc els brancals laterals i el llindar, així com tot un enllosat de pedres molt grans en començar les noves séquies. Falten, però, les pedres extremes del tallamar que semblen haver estat extretes perquè el que si es conserva és l'empremta que deixaren entre l'enllosat referit. El nou caixer de formigó acabà per uniformitzar prou l'entorn.

• Pla General Ordenació Urbana de Paterna: Catàleg de Patrimoni (Modificació de l’any 2011). Autors de l’informe: Vicent Garcia Martínez i Adrià Bessó.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_11.08 (Molí Martinet, incloses en la seua àrea de protecció), pàgs. 489-491.
• Identificación y descripción de los sistemas de regadío de l’Horta. Confederación hidrográfica del Júcar.
• Direcció General del Patrimoni de la GVA.

GUINOT, E. et alii. (1999). La Real Acequia de Moncada. Col·lecció Camins d’Aigua. València: Generalitat Valenciana, Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació. p. 186. ISBN 84-482-2341-1.

Fotos: Càtedra L'Horta de València