Està situat a la partida dels Alcabons de dit terme municipal, sobre el roll del Molí i en el seu inici, molt a prop del caixer de la séquia mare de Montcada. S’arriba al casal des de la població d’Albalat dels Sorells, creuant pel pont les vies del metro i dirigint-se al polisesportiu municipal i al CEIP “El castell”. L’adreça és: polígon 5, parcel·la 73, d’Albalat.
L’alqueria ha estat rehabilitada els darrers anys a nivell arquitectònic com vivenda, però queden molt poques restes del molí com a tal. Encara es conserva la part hidràulica subterrània per sota de l’edifici, però al seu interior no queda maquinària.
Segles XIII-XIV.
Segons Guinot et al. (1999) l’origen del molí d'Albalat seria baixmedieval, del segle XIII o més probable XIV, en relació a que la nova població cristiana d’Albalat esdevingué una senyoria i, en general, aquestes tingueren sempre en aquells segles un molí local d’obligat ús pels veïns a la fi de pagar taxes i rendes pel seu ús a la família noble senyora del lloc, la família Sorell al segle XV. Tanmateix, a hores d’ara la referència més antiga que tenim sobre el molí és la Visura o inspecció de la Reial Séquia de Montcada de l'any 1658. Poc després, el molí d’Albalat també apareix en la relació de molins i moliners de la Confraria de la Pluja de València de l’any 1672, i cal anar ja al segle XIX per constatar la seua presència habitual als inventaris de l’època. Així, l’inventari de F. de P. Alguer de l’any 1828 el cita, i també el cens de molins de la Província de València del 1847, el qual indica que era un molí de dues moles però que al remat només treballava sis mesos a l’any, perquè la meitat del temps la séquia (el roll del Molí) no tenia aigua en el sistema de tanda. Per informació oral sabem que va seguir funcionant fins a mitjans del segle XX, concretament fins l'any 1947, quan eren els seus propietaris la família Carinyena. Posteriorment fou utilitzat com granja per a la cria d'animals, fet que va propiciar l'alteració d'algunes de les seues dependències, i en la dècada del 2000 va ser rehabilitat com vivenda privada.
Segons Guinot, Selma et al. (1999) i recull el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (2018), aquest molí té en la nostra època contemporània una estructura complexa de cinc edificacions, de les quals en corresponen estrictament a l'antic molí solament tres. Aquests consten de dues plantes d'altura, amb un pati en la seua part davantera. La seua coberta és a dues aigües i teules àrabs. Moltes reparacions i afegits s'han donat al cos central de la vivenda, realitzats tots amb materials de construcció moderns. La fàbrica actual del molí és fonamentalment de rajoles, tot i que també es conserva algun element construït amb sellars, com, per exemple, la columna que existeix a l’interior. Els vans i obertures són en la seua majoria rectangulars, amb dintells arquejats fets de rajola disposada verticalment. L’estat de conservació de l'edificació és bastant bo a l'exterior però a l'interior s'han hagut d’efectuar obres de consolidació de l’estructura, degut el seu ús continuat com a vivenda. Actualment no queda res de la maquinària originària, tot i que sí que es poden apreciar alguns testimonis de la seua instal·lació, com per exemple a les parets o al terra.
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_04.01, p. 139.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_04.04, pp. 191-193.
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Molí d’Albalat dels Sorells”. Autors: Lloria, R., Selma, S., Guinot, E.
- El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. (Coord. J. Hermosilla), València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007, fitxa 143, p. 452.
- Associació Valenciana d’Amics dels Molins (AVAM). Catàleg de molins valencians (any 2000).
GUINOT, E. et al. (1999): La Real Acequia de Moncada. València: Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, Col·lecció Camins d’Aigua, 1, pp. 134-137.
ROSSELLÓ VERGER, V.M (1989): “El molins d’aigua de l’Horta de València,”, dins Los paisajes del Agua), València, Universitat d’Alacant-Universitat de València, p. 334.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
HERMOSILLA, J. (dir.)(2007): El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana.
FERRI I RAMÍREZ, M. (2000): “Molins i moliners al segle XIX. Notes entorn al cens de molins de la província de València de 1847”, dins GLIC, T., GUINOT, E., MARTÍNEZ, L. P. (edits.), Els molins hidràulics valencians: tecnologia, història i context social, pp. 451-482.
Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth
