XVII-XVIII.

Segons Guinot et al. (1999), aquest molí està construït sobre el roll Major o roll de La Creu de la séquia de Montcada. Els seus orígens probablement són baixmedievals, relacionats amb la consolidació d’una població al punt conegut com “La Creu del Puig” després anomenada la “Pobla de Farnals”. Amb dit nom de “molí de la Creu del Puig” apareix inclós entre els molins i moliners membres de la Confraria de la Pluja de València de l’any 1672. Posteriorment, el trobem inclòs en els diversos llistats, inventaris i nomenclàtors de molins i poblacions de meitat del segle XIX. Així,

Segons Guinot et al. (1999)i recull el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (2018), l'edifici original del molí constava de tres cossos annexos i perpendiculars entre si, formant una planta en forma de L. Els tres són de planta rectangular i dues altures, i constitueixen la vivenda, el magatzem i el casal pròpiament dit amb la sala de moles. A més a més, actualment, existeix una altra nau annexa a la part posterior, de construcció moderna. Les cobertes són de dues aigües exceptuant-ne la més moderna, la qual és a una aigua. La fàbrica del conjunt és de rajola, enlluïda posteriorment amb argamassa en bona part del seu exterior, tot i que, actualment, tot el conjunt està també emblanquinat. La porta principal disposa d'un arc de rajola i té la grandària suficient perquè hi passen carros i cavalleries. La resta d'obertures són característiques de construccions de finals del segle XVIII i principis del XIX, pròpies de la comarca, és a dir, de rajola, rectangulars, de xicotet tamany i enreixades. Trobem també un finestral de major grandària en el primer pis, que pot haver sigut usat per carregar i descarregar productes directament en el pis superior del molí. L'interior d'aquest, d'ús particular, es troba restaurat modernament, conservant, tot i així, dues moles encastades en el terra. No queden altres restes de la maquinària original, exceptuant una mola que es troba a l'exterior, recolzada sobre la paret, que data del 1866.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_04.05, p. 143.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_04.01, pp. 179-180.
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Molí de Capa”. Autors: Lloria, R., Selma, S., Guinot, E.
• Associació Valenciana d’Amics dels Molins (AVAM). Catàleg de molins valencians (any 2000).
• EspaiCarraixet: “Pobla de Farnals. El llegat de l’aigua a l’Horta Nord”, Mireia Corachan.

GUINOT, E. et al. (1999): La Real Acequia de Moncada. València: Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, Col·lecció Camins d’Aigua, 1, pp. 150-151.

ROSSELLÓ VERGER, V.M (1989): “El molins d’aigua de l’Horta de València,”, dins Los paisajes del Agua), València, Universitat d’Alacant-Universitat de València, p. 334.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (dir.)(2007): El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana.

FERRI I RAMÍREZ, M. (2000): “Molins i moliners al segle XIX. Notes entorn al cens de molins de la província de València de 1847”, dins GLIC, T., GUINOT, E., MARTÍNEZ, L. P. (edits.), Els molins hidràulics valencians: tecnologia, història i context social, pp. 451-482.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth