Situat a la riba del riu Túria, sobre el caixer de la séquia de Quart-Benàger-Faitanar, en el terme municipal de Manises, a la zona oest de l’aeropor i just abans de començar a regar l’horta de dita població. Per arribar cal dirigir-se al carrer Pascual Sanchis de Manises, on existeix un camí rural que condueix a les restes del molí Daroquí i la central Volta.
El molí ha desaparegut. Avui en dia encara es visible la central hidroelèctrica que es troba en bon estat de conservació.
Segles XIX-XX.
Segons Guinot i Selma (inèdit, 2005) i Selma (2014), el molí Daroqui era fariner i estava construït sobre la mateixa séquia mare de Quart-Benàger-Faitanar; els seus orígens serien de meitat del segle XIX. Comprat per la companyia elèctrica VOLTA, va ser assolat a partir del 1905 per a construir un salt d’aigua per a una central hidroelèctrica, coneguda inicialment com molí de fer llum, que es va ubicar davall del molí, adossada al caixer de la séquia. Com a tal va funcionar fins a la segona meitat del segle XX i actualment el conjunt resta abandonat.
Segons Lloría, Selma i Guinot a l’inventari de béns immobles d’etnologia de la GVA, i Selma a la seua Tesi Doctoral (2014), actualment no pareixen quedar elements materials de l’antic molí del segle XIX. Tot el conjunt és una nova construcció de principis del segle XX, quan hi va fer-se la central elèctrica de l’empresa VOLTA. Constava de tres naus allargades, adossades entre elles i disposades en paral·lel al curs de la séquia, en direcció O-E. La unió entre aquest dos elements tenia lloc a la bassa d’acumulació que va construir la central i el seu salt, elements que encara continuen en peu. La bassa disposa també d’un sobreeixidor que aboca directament al riu Túria, poc abans de l’assut de la séquia de Tormos. Les naus estan construïdes amb maçoneria i tenen cobertes a dues aigües vessants cap als laterals llargs orientats al nord i al sud. L’accés a la central es produeix per la façana oriental. Al seu costat es troba el partidor de Daroqui, dotat de tres comportes de fusta i els seus torns, que partien l’aigua entre la central elèctrica i la séquia de Quart-Benàger-Faitanar; dues de les comportes eren per a la central, i l’laltra per a la séquia. El conjunt està protegit per una caseta de rajola i al seu costat hi ha altra caseta per als guardes.
Declarat Bé de Rellevància local com a conseqüència del Decret 73/2006, de 26 de maig, pel que es declara Bé d’Interès Cultural Inmaterial el Tribunal de les Aigües de la Vega de València.
- Catàleg de patrimoni del Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València. Element EPH_11.06. Central elèctrica Volta (Molí de Daroquí). pàg 481 - 484.
- Identificación y descripción de los sistemas de regadío de l’Horta. Confederación hidrográfica del Júcar.
- Direcció General del Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
GUINOT, E i SELMA, S (2005, inèdit). Les séquies de l’Horta Sud de València: Rovella, Favara, Mislata-Xirivella, Benàger-Faitanar i Quart. València, Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València, 2003.
SELMA CASTELL, Sergi. Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, 2014, pp. 407-408.
AMORÓS HERNÁNDEZ, Alejandro, “El molí de Daroqui a època elèctrica”, Revista Torrens: Estudis i Investigacions de Torrent i Comarca, ISSN 0212-5420, Nº. 13, 2003, págs. 193-204.
Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth
